Resultats de la cerca
Es mostren 844 resultats
Maria Rosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 19 min., versió muda dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona REFERENT LITERARI La peça homònima 1894 d’Àngel Guimerà FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Josep Claramunt, Llorenç Adrià, LMuntal, Alexandre Nolla, María Vega, Maria Llorente Sinopsi L’acció se situa al final del segle XIX en un poble de la terra baixa on tothom s’aboca a la construcció de la nova carretera Un dia apareix mort el capatàs de l’obra i Andreu és acusat i empresonat Al cap de poc temps mor En la seva absència, Marçal –un amic d’Andreu–…
Em dic Sara
Cinematografia
Pel·lícula del 1997-1998; ficció de 106 min., dirigida per Dolors Payàs i Puigarnau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ In Vitro Films Ricard Figueras, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ DPayàs FOTOGRAFIA Andreu Rebés Kodakcolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gabriel Carrascal MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Javier Navarrete SO Dani Fontrodona INTERPRETACIÓ Elvira Mínguez Sara, Elena Castells Gina, François-Eric Gendron Adrià, Jeannine Mestre Júlia, Cheta Lera Simó, Eulàlia Ramon Susanna, Vicky Peña Elvira, Pepa López Teresa, Ángel de Andrés López Pancho, Gema Cuervo ESTRENA París , Barcelona en català i Madrid, 21051999 PREMIS Alexandria Egipte 1998 millor direcció,…
Maria Vila i Panadès
Maria Vila i Panadès
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre…
Kevin Javier Ferrón Dimas
Altres esports de combat
Lluitador.
Competí representant el Club de Lluita Sant Adrià Es proclamà campió d’Espanya júnior de lluita grecoromana en la categoria de 84 kg 2011 i aconseguí el subcampionat estatal sènior 2011 També fou campió de Catalunya cadet de lluita lliure i grecoromana 2009
Sagalassos
Ciutat grecoromana de l’antiga regió de la Pisídia, al sud-oest de l’actual Turquia, uns 100 km al nord d’Antalya.
Fundada entorn del 2000 aC, fou abandonada al s VII dC a conseqüència d’un terratrèmol El jaciment destaca per les troballes arqueològiques que s’hi han fet, especialment, una escultura gegantina de l’emperador Adrià d’uns 5 m d’alçada
Enric Álvarez Díez
Altres esports de combat
Lluitador.
Membre del Club de Lluita Sant Adrià, guanyà el Campionat d’Espanya en les categories cadet 2003, 2004 i júnior 2005, 2007, i assolí el subcampionat júnior 2006 En categoria sènior guanyà en dues ocasions la medalla de bronze del Campionat d’Espanya 2005, 2007
Bicicletada popular per la llera recuperada del riu Besòs
Ciclisme
Sortida ciclista celebrada anualment des del 2002, per la conca del Besòs.
Organitzada per la Diputació de Barcelona i la Federació Catalana de Ciclisme, té lloc al mes de maig L’itinerari recorre 24 km, entre el Parc Firal de Granollers i el Parc del Litoral, a Sant Adrià del Besòs En alguna edició ha arribat als 1200 participants
any del pontificat
Cronologia
Història
Any comptat a partir de l’elecció del papa.
Aquesta fórmula de datació fou introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l’imperi fins al segle X Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l’any de l’Encarnació
Espectacles i Audicions Graner

Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de…
Mercé Viola i Grau
Entitats culturals i cíviques
Promotora cultural.
Filla del polític Domènec Viola i Lafuerza Arran de la guerra civil, el 1939, amb la família, la mare i una germana, s’exilià, molt jove, a França En començar la Segona Guerra Mundial, tota la família es traslladà a l’Argentina, reclamades pels avis i oncles materns residents a Buenos Aires S'hi integrà al grup jovenívol Ignasi Iglésias, que dirigia Ramon Mas i Ferratges, deixeble d’Adrià Gual, i que dins el Casal de Catalunya feia teatre i tenía un esbart dansaire Es casà amb el català Manelic Seras i Lleonart, amb el qual tingué sis fills Ben integrada a la vida i actvitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina