Resultats de la cerca

Doctor en filosofia, estudià botànica amb Karl Wilhelm von Nägeli i química amb Adolf Ritter Baeyer, de qui fou ajudant Fou professor, successivament, a les universitats de Kiel, Tübingen, Breslau i Würzburg L’any 1907 li fou atorgat el premi Nobel de química pel descobriment de la fermentació no cellular Els seus treballs provaren que la fermentació alcohòlica resulta de l’acció química d’uns enzims anomenats zimases, i que no és pas conseqüència —semblantment a qualsevol altra— de cap “activitat vital” exclusiva d’éssers vius, bé que aquests enzims, químicament tipificables,…

Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars

Començà la seva vinculació amb aquest esport com a delegat del Reus Deportiu durant els anys cinquanta i el 1962 passà a ser l’entrenador del primer equip Sota la seva direcció, el Reus guanyà sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, sis Lligues estatals 1966, 1967, 1969-72, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971 i un Campionat de Catalunya 1967 Deixà el càrrec en acabar la temporada 1971-72 i uns quants anys després tornà al club com a delegat També fou ajudant d’August Serra en la selecció espanyola júnior que guanyà l’europeu del 1964

El 1967 accedí al Futbol Club Barcelona com a entrenador del futbol de base, i després passà al primer equip com a ajudant i traductor dels entrenadors Vic Buckingham i Rinus Michels Posteriorment exercí de gerent a l’Hèrcules d’Alacant 1974 Poc després inicià la seva activitat com a representant de jugadors i es convertí en un dels primers intermediaris de l’Estat espanyol Ha intervingut en els fitxatges de Maradona, Stòitxkov, Rivaldo, Romario i Messi per al Barça Alternà aquesta tasca amb collaboracions en mitjans de comunicació Des de la dècada de 1990 presideix la Reial…

Ingressà al Futbol Club Barcelona, al juny del 1960, com a assessor i ajudant de l’entrenador titular L Broc´ic´ En cessar el tècnic, al gener del 1961, es feu càrrec de l’equip fins a l’acabament de la temporada, en què fou finalista de la Copa d’Europa Després d’entrenar el Barça passà per una llarga sèrie d’equips, entre els quals hi ha la selecció estatal juvenil 1962 i el Centre d’Esports Sabadell 1972-73 Tornà a formar part del FC Barcelona per fer tasques de coordinació i d’estudi d’equips rivals 1983-89

Estudià a Princeton i treballà d’astrònom ajudant a l’observatori de Cambridge Anglaterra Tornà als EUA el 1905, on fou professor i després director de l’observatori de Princeton i astrònom de l’observatori de Mount Wilson El 1913, estudiant els estels pròxims al Sol, descobrí una important relació entre les lluminositats i els tipus espectrals dels estels Per a representar gràficament aquesta relació, ideà un diagrama amb independència d’EHertzsprung, anomenat diagrama de Hertzsprung-Russell Estudià també els sistemes dobles eclipsants Juntament amb Vogt, enuncià un important…

Es formà com a ajudant de direcció i a partir del 1958 s’establí a Alemanya, on realitzà una obra coherent i complexa, de forta inspiració brechtiana Chronik der Anna Magdalena Bach ‘Crònica d’Anna Magdalena Bach’, 1967, Othon 1969, Geschichtsunterricht ‘Lliçons d’història’,1972, Moses und Aaron ‘Moisès i Aaró’, 1974, Fortini Cani 1974, Dalla nube alla resistenza 1979, Trop tôt, trop tard 1981,  Klassenverhältnisse ‘Relacions de classe’, 1984, Sicilia 1998 i d’altres Treballà en collaboració amb la seva esposa, la també cineasta  Danièle Huillet París, 1 de maig de 1936 – Cholet…

Deixeble precoç de J Ribera a Nàpols A tretze anys fou ajudant de Pietro da Cortona a Roma, on s’exercità en la tècnica de la pintura al fresc Més tard treballà a Milà, Venècia frescs de Santa Maria della Salute i Florència, on el 1682 pintà L’Apoteosi dels Mèdici galeria del palau Riccardi El 1692 el rei Carles II demanà la seva presència a la cort castellana, on decorà la volta de l’escala la sagristia de la catedral de Toledo i la volta del Casón del Buen Retiro Excellent colorista, fou un dels màxims exponents de l’exuberància decorativa barroca

Segon comte de Coello de Portugal Germà de Diego Coello de Portugal, de qui heretà el títol el 1899 Participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 i combaté contra Àustria agregat a l’exèrcit italià 1866 Lluità en la tercera guerra Carlina el 1874 era cap d’estat major de l’exèrcit central i participà en la proclamació d’Alfons XII, del qual fou ajudant de camp Ocupà les capitanies generals de Burgos, Sevilla i València 1892-93 Fou director general de carrabiners i conseller d’estat Publicà Organización militar 1856 i Estudios sobre el ejército sardo 1859

Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme