Resultats de la cerca
Es mostren 3318 resultats
hidromassatge
Massatge consistent en l’aplicació de l’aigua sobre el cos.
toc
Aplicació lleugera d’una substància medicamentosa en un punt molt limitat.
forcipressió
Aplicació d’una pinça en un vas sanguini amb finalitat hemostàtica.
colorista
Tecnologia
Dit del tècnic coneixedor de l’aplicació de les matèries colorants.
arsenical
Farmàcia
Química
Substància d’aplicació terapèutica que conté arsènic en la seva molècula.
El seu estudi fou iniciat per Paul Ehrlich, el qual formulà que aquestes substàncies semblen actuar in vivo per la reducció de l’arsènic pentavalent a arsènic trivalent, que es fixa sobre els grups hidroxils -OH i sulfhidrils -SH de la matèria viva Els composts arsenicals poden ésser dividits en dos grans grups els minerals i els orgànics Entre els arsenicals minerals hi ha el triiodur d’arsènic AsI 3 , la solució del qual, licor de Donovan, és emprada en el tractament d’algunes dermatosis el triòxid d’arsènic, la solució del qual, anomenada licor de Boudin, té…
biorreologia
desgravar
Economia
Dret fiscal
Rebaixar (el deute tributari) per aplicació d’una autorització legalment establerta.
especulacions
Pensaments abstractes, allunyats de la realitat i sense cap aplicació pràctica.
sulfonamida
Química
Denominació genèrica de les amides dels àcids sulfònics, de fórmula general R 1
-SO 2
NR 2
R 3
.
Hom obté per tractament d’un clorur de sulfonil amb amoníac o amb una amina primària o secundària Les sulfonamides aromàtiques són sòlids cristalins que tenen aplicació en la caracterització dels àcids sulfònics que se'n deriven D’altra banda, la reacció d’obtenció de les sulfonamides té també aplicació en anàlisi química per a la diferenciació dels tres tipus d’amina primària, secundària i terciària, i constitueix l’anomenat assaig de Hinsberg D’entre les sulfonamides, cal esmentar les derivades de l’àcid sulfanílic o sulfanilamides, conegudes com a sulfamides ,…
preromànic
Església de San Miguel de Lillo, Oviedo, construïda durant el regnat de Ramir I d’Astúries (segle IX), una de les expressions més característiques de l'art preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…