Resultats de la cerca

Fou molt popular a les ciutats europees des del s XIII fins al XV Els menestrals de diverses ciutats catalanes n'hi ha constància dels de Barcelona, Perpinyà, Pollença i València s’hi exercitaven, en concursos promoguts per les autoritats, que hi veien l’avantatge de disposar d’un conjunt de ballesters destres en cas de guerra Els consellers de Barcelona crearen premis per als millors tiradors, i els concursos es convertiren en un espectacle popular La reglamentació del joc i el cerimonial de premis de les diferents ciutats eren semblants Hom donava als concursants més grans de divuit anys…

S’inicià a quinze anys practicant natació, però més tard s’interessà per l’atletisme, decantant-se per les proves de velocitat i de llançament de pes Guanyà la medalla d’or en 100 m llisos als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i la medalla d’argent a Atlanta 1996 També participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 en les modalitats de 100 i 200 m llisos Aconseguí la medalla d’or en llançament de pes al Mundial 1994, on aconseguí el rècord mundial del moment, que superà el 1997 En aquests mateixos mundials guanyà la medalla d’argent en 100 i 200 m llisos També…

Amb la selecció catalana, obtingué la medalla d’argent 2007, 2009 i la de bronze 2006 en els Campionats d’Espanya d’aigua dolça Per clubs, guanyà una medalla d’or 2008 i una d’argent 2010 amb el Foment de la Pesca Esportiva d’Olot en els Campionats d’Espanya de clubs d’aigua dolça

El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular…

A cada passada per la filera el metall sofreix una alteració i ha d’ésser regenerat per recuita Per tal d’obtenir, en joieria, fils ben prims sense que es trenquin, cal recobrir-los prèviament d’un altre metall més resistent argent per a l’or, coure per a l’argent, el qual és dissolt, després del trefilatge, amb àcids

Especialista en la modalitat de mar-costa, al Campionat Mundial de clubs aconseguí una medalla d’argent amb l’Associació Esportiva de Pesca Marítima Sant Feliu de Guíxols AEPMSFG 1996 En Campionats d’Espanya guanyà la medalla d’or amb la selecció catalana 1992 i, en la competició per clubs, la medalla d’or 1995, i la d’argent 1986 amb l’AEPMSFG

El revelador sol consistir en una dissolució aquosa d’un agent reductor, d’una substància conservadora, d’un accelerador i d’una substància retardadora L’agent reductor, que sol ésser metol, hidroquinona o amidol, redueix les sals d’argent illuminades convertint-les en argent metàllic i deixa intactes les que no han estat exposades a la llum La substància conservadora, generalment sulfit sòdic o metabisulfit de potassi, impedeix la ràpida oxidació de l’agent reductor L’accelerador, que pot ésser bòrax, carbonat sòdic o potàssic, sosa càustica, etc, permet de reduir…

El tipus s’inspirà en el del pacífic de Pere de Portugal Fou el primer ducat batut a la corona catalanoaragonesa Els documents apliquen també el nom de joaní als rals d’argent aragonesos de Joan II Els joanins foren les primeres monedes d’or i d’argent consentides pels estaments aragonesos que no n'havien admès d’altres que el diner jaquès de billó

Treballà al servei de Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació Per a la seu de València obrà una creu i un retaule d’argent, i un altre, en collaboració amb Pere Joan Perpinyà, per a la de Mallorca, avui perduts La seva obra més important és el bancal, signat, del retaule d’argent de la seu de Girona ~1358

Fou medalla d’or 1998 i d’argent 1997 amb la selecció catalana al Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques i als Campionats d’Espanya de clubs, or amb la Societat de Pesca Esportiva de Salou 1999 i també amb la Societat de Pesca Mar Bella del Poble Nou de Barcelona 2000 El 1998 fou argent al Campionat del Món de clubs amb la Societat de Pesca Esportiva de Salou