Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
card

Card
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, semblant a una carxofera, de la família de les compostes, de tija erecta, de 50 a 150 cm d’alçada, fulles grans, profundament pinnatífides, grisoses per l’anvers, tomentoses pel revers, espinoses, i flors purpúries, tubuloses, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses.
És cultivada per les seves arrels i per les penques o peduncles foliars, blancs i tendres quan ha estat calçada la planta Hom la planta també com a ornamental Les formes silvestres, pròpies de l’Europa meridional, ruderals, reben el nom de card formatger , card bord , card coler o herba colera contenen un ferment cinarasa que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges
Teatre Experimental Català
Teatre
Formació teatral fundada a Barcelona el 1962.
Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència Homes i no , de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc , de Joan Brossa, Les arrels , d’Arnold Wesker, Els justos , d’Albert Camus, etc Excelliren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep MMinoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué
simbiosi
Ecologia
Estat d’interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.
En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben generalment en…
hidra
Mal social molt estès, de múltiples arrels, impossible d’extirpar amb un sol esforç.
radicícola
Zoologia
Dit de l’animal que habita sobre o entre les arrels de les plantes.
al·lorrízia
Botànica
Sistema d’arrels format per un eix principal amb ramificacions laterals d’ordres diferents.
És usual a les gimnospermes i a les dicotiledònies S'oposa a homorrízia
Nikolaj Ivanovič Lobačevskij
Matemàtiques
Matemàtic rus.
En el seu llibre Algebra ili isčislenie konečnykh ‘Àlgebra, o càlcul de finits’, 1834 presentà un mètode original per a calcular arrels complexes El 1835 publicà Novyje Načala geometrij s polnoj teorija paralllelnykh ‘Nous principis de la geometria amb una teoria completa de parallels’, on, en negar la possibilitat del cinquè postulat d’Euclides, donà lloc a una geometria no euclidiana, els detalla i les aplicacions de la qual exposà en Pangeometrija 1855
babirussa
babirussa
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels suids semblant al senglar, però de dimensions més grans.
Els mascles tenen els ullals summament desenvolupats i encorbats endarrere, per davant de la cara, els de la mandíbula superior no surten per la boca sinó que perforen la cara Les babirusses, com els porcs, tenen el musell allargat, i grufen el terra cercant l’aliment arrels, tubercles, fruits tenen costums nocturns i viuen en petits grups familiars, en boscs alts Són animals tímids, propis de les Cèlebes i illes pròximes Llur carn és excellent
cassita
Història
Individu d’un poble d’origen incert que envaí el país de Babilònia
des de les muntanyes del Zagros, potser en relació amb la pressió contemporània dels hurrites en les regions del nord de Mesopotàmia.
Prengueren Babilònia poc després del 1600 aC i dominaren el país des de la meitat del s XVI aC fins al 1157 aC Fora dels noms dels reis —dels quals només una petita part són d’arrel accàdia, i la resta, d’arrels no semítiques—, hom sap ben poca cosa d’aquesta època Sembla, per la gran abundància de kudurru o fites territorials, que la dominació cassita representà un període de refloriment feudal
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi ha el dels quaternions La característica d’un cos és el nombre més petit p…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina