Resultats de la cerca

Construcció militar que hom té per resta de l’antic castell de Castellnou La torre és una alta talaia sobre la vall del Llobregat, a la banda de llevant del terme de Castellnou

Situació i presentació Estès al S de Tàrrega, limita amb la comarca de la Segarra, amb la qual es relaciona històricament malgrat la seva inclusió en l’Urgell en la divisió territorial del 1936 El municipi termeneja al N amb les terres de Tàrrega i Vilagrassa, a l’E amb Granyena de Segarra i Montornès de Segarra, ambdós pertanyents a la comarca de la Segarra al S limita amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Riucorb, i a l’W amb Preixana Verdú té una forma arrodonida i al sector NE és drenat pel Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, on s’ajunta amb el seu afluent el torrent de…

El terme arriba, pel sud, al puig de l’Estela, a la serra de Montner i al turó de Bellmaig 1279 m alt, i el drenen, a més del Tec, el riu Ferrer i el torrent de Bonabosc, a l’esquerra del Tec, i la riera del Senyoral, a la dreta Les terres de conreu ocupen, principalment, les planes alluvials del Tec i del riu Ferrer hom les dedica a horta, fruiterar i gramínies pradenques La major part del terme és coberta de bosc en explotació les castanyedes han trobat uns mercats interessants en la indústria de la construcció de les botes relacionada amb la vinicultura Al secà es conreen…

És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…

Hi ha una important estació megalítica amb la taula de Torrellafuda En època islàmica era Hasmaljuda, que donà nom a un dels districtes en què és dividida l’illa

El 25 de setembre de 2013 s’inaugurà el nou emplaçament del mercat a l’anomenat Bosquet dels Encants, situat a la cruïlla de l’avinguda Meridiana amb el carrer de Castillejos, a la mateixa plaça de les Glòries, però al costat oposat El nou mercat té 33306 m 2 de superfície, aixoplugats per una gran coberta

S’obrí al públic després de set anys d’obres i amb una superfície multiplicada per quatre respecte de l’espai anterior, que supera els 50000 m 2 Es tracta d’una nova generació de museu científic que va més enllà del caràcter interactiu i intenta mostrar o representar la mateixa realitat L’exposició permanent fa un recorregut per la història de la matèria, des del big-bang fins a l’actualitat També presenta uns espais singulars el mur geològic, per a conèixer el naixement d’una roca, la formació de les dunes o el xoc de continents, entre d’altres la recreació d’un bosc inundat de l’Amazònia,…

En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca de…

Port de pesca Centre turístic situat damunt una punta rocallosa que separa dues platges de sorra, té un clima suau durant tot l’any És una estació balneària i té aeroport internacional