Resultats de la cerca

Descobrí el moviment de revolució de Mercuri i de Venus El 1915 postulà l’existència d’un planeta transneptúnic, del qual calculà l’òrbita i la posició Aquest planeta fou descobert el 1930 per Clyde Tombaugh, a 6° de la posició predita per Lowell, i hom l’anomena Plutó

Era conegut amb el nom de pare Melitó Ingressà en l’orde caputxí 1702 i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa Llenguadoc Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées 1738, i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí Colònia, 1743

Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca a Mart i en…

Es doctorà a la Universitat de Chicago 1931, on realitzà la seva tasca docent i d’investigació de 1947 a 1974, i fou director de l’observatori Yerkes d’aquesta institució Féu una classificació per a les galàxies que inclou el tipus espectral, la forma amb més subdivisions que la classificació clàssica de Hubble, alguna d’elles descoberta per ell mateix i l’orientació de la galàxia respecte de la línia de visió des de la Terra Féu també importants aportacions a l’estudi de les galàxies riques en estels joves 1958 Publicà un Revised MK Spectral Atlas for Stars Farlier than the Sun 1978

Treballà a l’observatori Lowell Flagstaff, EUA, on descobrí un gran nombre de cometes i asteroides mitjançant el comparador de parpelleig Elaborà, en collaboració amb R Burnham i N Thomas, el catàleg d’estels que porta el seu nom, format per prop de 12000 estels amb un elevat moviment propi

Director de l’observatori Lick, a Mount Hamilton 1901-30, rector de la branca de Berkeley de la Universitat de Califòrnia 1923-30 i president de la National Academy of Sciences 1931-35 Estudià els eclipsis de sol i la desviació de la llum per efecte del camp gravitatori solar Féu càlculs sobre la velocitat radial dels estels aplicant un espectroscopi als telescopis del Lick i de Santiago de Xile

De pares catalans, a deu anys anà a residir a Begur Baix Empordà, on el 1883 ja era organista de la parròquia Amplià els estudis musicals a Barcelona Escriví sardanes, música de cambra, peces per a orgue i sarsueles Fou crític musical de Las Noticias de Barcelona i publicà Records d’una evolució musical a l’Empordà L’obra musical de N'Albert Cotó 1913, un estudi sobre els manuscrits musicals de Pep Ventura i un altre sobre el contrapàs cerdà, que intentà de restaurar a l’Empordà Féu estudis d’astronomia i fou un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona 1910 Des del seu…

Professà a l’orde augustinià 1641 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690

Exercí 1888 a l’observatori de Lick, a Hamilton Montana, on el 1892 descobrí l’Amaltea, el cinquè satèllit de Júpiter Publicà el primer catàleg i atles de les nebuloses obscures Descobrí 16 cometes i un estelestel de Barnard

Estudià la natura dels planetes i de les nebuloses, mitjançant mètodes espectroscòpics L’any 1914 descobrí, independentment de Max Wolf, la rotació de les nebuloses Les seves recerques han donat lloc a la teoria de l’expansió de l’Univers