Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
Vitória
Ciutat
Capital de l’estat d’Espírito Santo, Brasil.
Centre comercial i port a la costa de l’Atlàntic, a l’illa homònima, dins la badia homònima, té indústria metallúrgica, tèxtil, del calçat i alimentària És seu arquebisbal Té aeroport
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, de 180 cm, que és de cos esvelt i allargassat, amb el rostre rom i curt, els llavis carnosos i els ulls grossos i de color bru negrós uniforme a tota la superfície del cos.
La carn és comestible, però de qualitat mediocre, i en alguns casos hom obté oli del fetge Habita, fins a 1 000 m, a l’Atlàntic occidental i a la Mediterrània
castanyola
Ictiologia
Peix perciforme marí, de la família dels bràmids, pelàgic, semblant al besuc però més comprimit lateralment, de color gris o negrós i d’uns 70 cm de llargada.
Hom desconeix gran part de la seva biologia viu en zones profundes, fins a 100 m i més, a l’Atlàntic oriental temperat i a la Mediterrània, on és pescat esporàdicament
gavot gegant
Gavot gegant dissecat
amanderson2 (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, de 75 cm, extingit el 1844.
Era incapaç de volar i habitava als illots i les illes de l’Atlàntic nord, des de Terranova, Grenlàndia i Islàndia fins a Escandinàvia i el nord de les illes Britàniques
eglefí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 70 cm de llargada que es caracteritza pel fet de tenir una taca negra al mig de cada costat.
És abundant al nord de l’oceà Atlàntic, on viu a molta profunditat i hom el pesca en grans quantitats amb arrossegament, per la qual cosa assoleix una gran importància econòmica
Tristão da Cunha
Navegant portuguès.
Descobrí l’arxipèlag que porta el seu nom, a l’Atlàntic sud, i recorregué la costa oriental d’Àfrica, Madagascar i l’Índia, on es distingí al costat del virrei Alburquerque
Kenitra
Ciutat
Capital de la província de Kenitra, Marroc.
Port artificial, construït en 1921-36, al curs inferior del uadi Sebou, a 17 km de l’Atlàntic Centre comercial i industrial Durant el protectorat francès 1932-56 fou denominada Port-Lyautey
moll reial
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels apogònids, d’11 cm de llargada, de color vermell intens, ulls grossos i aspecte semblant al dels serrànids
.
Habita a les coves dels fons litorals rocallosos de la Mediterrània i de l’Atlàntic temperat Presenta fecundació interna i la incubació dels ous té lloc a la cavitat bucal del pare
Escandinàvia
Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
Oum er-Rebia
Riu
Riu del Marroc (500 km).
Neix a l’Atles Mitjà i corre en direcció W, formant una àmplia corba, i desemboca prop d’El-Jadida, a l’oceà Atlàntic És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica