Resultats de la cerca

Presidí la Wiener Sezession 1898-1903, el palau de la qual decorà 1902 Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat El seu estil és bidimensional el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora la Salomé de la Galleria d’Arte Moderna de Venècia, la Salomé , la Dànae i el Bes de l’Österreichische Galerie de Viena, o Les tres edats de la dona 1905, Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma

A l’obra Das Pflanzenleben der Donauländer ‘La vida de les plantes de les terres del Danubi’, 1863 donà la descripció dels tipus bàsics d’associacions vegetals de l’Europa mitjana, que serví de base per a les elaboracions teòriques de Karl Schrötter

Fou advocat Amb Franz Kafka, fou el màxim exponent de la crisi intellectual i social de l’època adoptà una actitud experimental iniciada amb la trilogia novellística Die Schlafwandler ‘Els somnàmbuls’, 1929-32, on analitzà la descomposició d’Àustria entre el 1880 i el 1918 Influït per James Joyce, escriví la novella Der Tod des Vergil ‘La mort de Virgili’, 1941, que acabà a l’exili en ella, el poeta llatí, vell i desillusionat, recorda en un llarg monòleg líric la seva vida anterior A més d’altres novelles, escriví també assaigs

Collaborador a les revistes Lieben Augustin i Simplicissimus , començà escrivint narracions en les quals satiritzava la burgesia i la burocràcia del seu temps Posteriorment, arran del seu interès per l’ocultisme, publicà les novelles expressionistes Der Golem “El Golem”, 1915, Walpurgisnacht “La nit de Walpurgis”, 1917 i Der Weisse Dominikaner “El dominic blanc”, 1921, que palesen la influència d’ETAHoffmann i EAPoe, i amb les quals es convertí en un dels principals creadors d’un tipus de narrativa mística i visionària

Professor d’economia a la Universitat de Viena 1873-1903, es dedicà després exclusivament a la investigació Fundador de l’escola austríaca i un dels creadors de la moderna teoria de la utilitat marginal, analitzà la relació entre utilitat i preu, diferenciant el valor, com a fenomen exclusivament psicològic, del preu, que definí com a manifestació objectiva d’aquell fenomen en el mercat En l’aspecte metodològic, recalcà la importància de la investigació teòrica abstracta i s’oposà al mètode històric d’investigació Obres Grundsätze der Volkswirtschaftslehre ‘Principis d’economia política’,…

Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregor Ensenyà ciències naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part del seu temps a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la pollinització artificial Publicà Versuche über Pflanzenhybriden ‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865, on arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou reconeguda ni per la societat…

Les seves peces teatrals són llegendes religioses que fusionen temes contemporanis amb formes de misteri medieval Das Apostelspiel ‘La representació dels apòstols’, 1923, Das Spiel von den Deutschen Ahnen ‘La representació dels avantpassats alemanys’, 1935, etc

Fill d’un diplomàtic de l’ambaixada austríaca a Suïssa, la seva família es traslladà de Berna a Malente, al land de Slesvig-Holstein, el 1922 Allí inicià els seus estudis musicals i destacà en les improvisacions al piano Fou deixeble de B Blacher a Berlín entre el 1941 i el 1943, el qual exercí una forta influència sobre el jove Einem Gràcies a aquest compositor conegué la tradició musical i les tendències més innovadores del moment, des del classicisme mozartià fins a l’expressionisme d’A Schönberg passant pel jazz La música d’Einem representa la síntesi d’aquestes noves tendències i s’hi…

De família alemanya-hongaresa, visqué a Viena des del 1888 i hi estudià música a partir del 1890 Fou violoncellista de l’Orquestra Filharmònica de Viena entre el 1896 i el 1911, i a la Hofoper, del 1896 al 1914 Ensenyà al conservatori d’aquesta ciutat, on impartí diverses disciplines, com ara violoncel a partir del 1901, piano d’ençà del 1914 i contrapunt i composició des del 1922 També fou director 1925-27 i rector 1927-31 del centre Ocupà un lloc prestigiós dins la vida musical austríaca durant els anys vint i trenta Les seves quatre simfonies són deutores de la tradició germànica Simfonia…

Vida Era fill del violoncellista Joseph Weigl, membre de l’orquestra dels Esterházy sota la direcció de J Haydn i també de les del Kärtnertortheater i la Hofkapelle La família s’establí a Viena l’any 1769 i, després de la seva instrucció bàsica amb el pare, el jove Weigl es formà musicalment amb JG Albrechtsberger A setze anys escriví la seva primera òpera, Die unnütze Vorsicht 'La inútil precaució', per a un teatre de marionetes, obra que el 1783 fou representada al Burgtheater gràcies a la influència d’A Salieri El baró Van Swieten començà a invitar-lo regularment a les seves audicions…