Resultats de la cerca
Es mostren 1023 resultats
Edwin Fischer
Música
Pianista suís.
Nasqué en el si d’una família de músics i es formà al Conservatori de Música de Basilea amb Hans Huber Després s’installà a Berlín per a estudiar amb el pianista Martin Krause al Sternsches Konservatorium El 1930 fou cridat a substituir A Schnabel com a professor a la Hochschule für Musik berlinesa D’altra banda, atret per la direcció orquestral, dirigí el Musikverein de Lübeck 1926-28 i el Bachverein de Munic 1928-32 abans de fundar la pròpia orquestra de cambra a Berlín Amb aquesta formació recuperà bona part del repertori del segle XVIII i fou un dels primers que dirigí i alhora tocà la…
Helmuth Rilling
Música
Director d’orquestra i de cor alemany.
Nas cut en el si d’una família de músics, estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de K Gerock orgue i de JN David composició En 1952-55 es formà com a director de cor a la Musikhochschule de Stuttgart al costat de H Grischkat, i amplià els seus coneixements a Roma i Siena El 1954 fundà un cor d’estudiants, el Gächinger Kantorei, posteriorment professionalitzat i amb el qual ha realitzat diverses gires internacionals Del 1963 al 1966 treballà a Berlín com a director de cor de l’Spandauer Kantorei i com a professor a l’Spandau Kirchenmusikschule El 1965 es feu càrrec de la direcció del…
Tölzer Knabenchor
Música
Cor infantil alemany.
Fundat a la localitat bavaresa de Bad Tölz el 1956 per Gerhard Schmidt-Gaden, és un dels cors de veus blanques més prestigiosos del món El seu repertori es nodreix tant d’obres a cappella com amb acompanyament instrumental, religioses i profanes Els seus membres també participen en representacions operístiques És una de les agrupacions corals més actives del panorama musical, amb més de 200 audicions públiques anuals, entre concerts i òperes, en les quals prenen part tots els components del cor o bé grups reduïts Ha actuat a la Xina, el Japó, els Estats Units, Israel, Anglaterra, França,…
polifonia sobreentesa
Música
Tècnica per la qual una sola línia melòdica es construeix com a resultat de la combinació successiva del moviment de dues o més veus d’una suposada textura polifònica.
JS Bach Suite per a violoncel en sol M , BWV 1007, Allemande , compassos 21-22 © Fototecacat/ Jesús Alises Apareix amb gran freqüència en la música per a instrument sol, en la qual resulta un recurs essencial els exemples suprems es troben en les obres per a violí, violoncel o flauta de JS Bach Però res no impedeix que, en una composició a dues o més veus, una o més d’una estiguin escrites amb aquesta tècnica, de vegades anomenada també ‘polifonia immanent' Vegeu, per exemple, els compassos 14-17 de la Fuga en mi ♭ M del primer llibre d' El clavicèmbal ben temprat…
Norma Procter
Música
Contralt anglesa.
Fou deixebla de R Henderson, A Redshaw, H Oppenheim i P Hamburguer i debutà a la catedral de Southwark el 1948 amb Messiah , de GF Händel Poc després fou contractada en diversos teatres d’Anglaterra i la seva fama s’estengué En 1969-70 participà en el Festival d’Holanda i també feu incursions en el repertori barroc en el context de la Setmana Bach d’Ansbach A partir d’aleshores s’especialitzà en l’obra de JS Bach, sense oblidar algunes peces de música sacra de GF Händel, WA Mozart, L van Beethoven, F Mendelssohn i B Britten Sobresurten també les seves interpretacions…
,
cantata
Música
Obra vocal, en diferents parts -recitatius, àries, cors, etc.-, amb acompanyament instrumental -d’importància semblant, però més reduït que a l’òpera o a l’oratori- característica del Barroc.
JS Bach Wachet auf, ruft uns die Stimme , BWV 140, VI Ària duet fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Si a l’òpera predomina el caràcter dramàtic i a l’oratori l’èpic, a la cantata predomina el líric Destinada sobretot a l’àmbit privat i, més tard, a la sala de concerts cantata prophana , només els compositors luterans alemanys la introduïren sistemàticament a l’església cantata sacra La tècnica compositiva que caracteritzava la cantata era la de la monodia amb baix continu, que es desenvolupà a Itàlia a la primera meitat del segle XVII Fou immediatament posterior als madrigals,…
cavata
Música
En la música vocal del segle XVII i la primera meitat del XVIII, arioso situat al final d’un recitatiu llarg.
Especialment emprat en la cantata profana, també es poden trobar exemples d’aquest procediment recitatiu amb cavata en algunes de les cantates de JS Bach, malgrat que ell no utilitzés mai aquest terme
Johann Friedrich Agricola
Música
Compositor, teòric i organista alemany.
Fou deixeble de JS Bach i de Johann Joachim Quantz i director de la capella reial de Frederic II de Prússia Escriví òperes, intermezzi, Il filosofo convinto in amore , 1750, oratoris, cantates, i tractats teòrics
burlesca
Música
Peça de caràcter humorístic, burleta i, sovint, paròdic.
Alguns compositors del segle XVIII, com Bach o Krebs, l’inclogueren ocasionalment a la suite Posteriorment Max Reger i Béla Bartók, entre d’altres, l’usaren com a títol per a peces instrumentals independents, habitualment per a piano
Olivier Alain
Música
Musicòleg, crític i compositor francès.
Fundador i director del conservatori municipal de la seva ciutat natal, director i professor de composició a l’escola César-Franck de París Escriví Harmonie i Bach 1970 Compongué peces d’orgue Suite pour orgue i de piano
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina