Resultats de la cerca

De família ortodoxa, s’adherí a l’església dita uniata unida a Roma, es féu monjo basilià i fou consagrat bisbe, primer de Vitebsk i després de Polock, a Bielorússia Treballà per la unió de les esglésies, la instrucció del poble i la reforma del clericat En els aldarulls contra la unió amb Roma, fou assassinat Considerat màrtir, fou canonitzat el 1867 El seu cos reposa a la basílica de Sant Pere del Vaticà La seva festa se celebra el 14 de novembre

Construït al final del s III sobre una villa suburbana de l’època de l’alt Imperi, estava estructurat a partir d’una gran exedra semicircular entorn de la qual es disposaven radialment diferents construccions de planta basilical —similars a l’aula palatina de Trèveris— amb absis tricònquids Les grans dimensions del conjunt i els models en què s’inspira indiquen que es tractava d’un palau imperial Al s VI el lloc fou ocupat per una basílica cristiana, i, posteriorment, per un assentament islàmic

En són membres destacats Giulio Campi ~ 1502-72, fill i deixeble de Galeazzo Campi 1477-1536, influït per Giulio Romano i Pordenone els seus germans Antonio Campi ~ 1535 — ~ 1591, el qual fou també escultor i escriptor escriví i gravà per a Felip II de Castella una Crónica de Cremona , i Vicenzo Campi 1536 — 1591, que féu notables natures mortes i Bernardino Campi 1522 — ~ 1590, parent dels anteriors i deixeble de Giulio, influït pel Corregio, que pintà la cúpula de la basílica de San Sigismondo a Cremona 1570

Pertany al land de Baden-Württemberg, RF d’Alemanya Carles Martell hi fundà el 724 un monestir benedictí que es compta entre els centres més importants de la cultura carolíngia S'hi conserven tres esglésies romàniques la catedral de Santa Maria i Sant Marc, al Mittelzell segle VIII, reconstruïda en 900-1048 la basílica de Sant Pere i Sant Pau, al Niederzell segles XI-XII, amb frescs del XII, i la collegiata de Sant Jordi, a l' Oberzell de ~900, reestructurada als segles X i XI

Estudià al Conservatorio di Santa Cecilia amb S Falchi composició i R Renzi orgue Es diplomà el 1910, any en què també fou ordenat de sacerdot Del 1912 al 1950 impartí classes d’harmonia i cant gregorià a la Scuola Pontificia di Musica Sacra de Roma i del 1911 al 1947 fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore Considerat sovint l’hereu de L Perosi, a més de la nombrosa producció sacra cal destacar-ne les dues òperes de temàtica religiosa Cecilia 1923 i Margherita da Cortona 1938

Se sap la seva activitat a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, d’on fou mestre de capella des del 1618 Bé que alguns autors assenyalen la vigència del seu càrrec fins el 1656, la documentació prova que el 16 de novembre de 1667 formà part d’un tribunal d’oposicions a la seu de Barcelona, i també que, havent demanat la jubilació el 1669, presentà Miquel Rosquelles com a successor seu Les poques obres conservades de Josep Reig mostren el seu arrenglerament vers la pràctica del nou estil

Té una porta central anomenada reial i que té, a més, una cortina i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 iconoclàstia Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov

El papa Joan Pau II acompleix el ritual d’obrir la Porta Santa de la basílica de Sant Pere, gest simbòlic per a iniciar la celebració del Jubileu o Any Sant 2000 La celebració es durà a terme amb 121 grans actes que s’organitzaran fins el 6 de gener de 2001 Es preveu que cada acte suposarà l’arribada d’almenys 300000 pelegrins, i entre el 15 i el 20 d’agost del 2000, amb motiu del Jubileu de la Joventut, es creu que la xifra superarà el milió i mig de visitants

Pot ésser considerat l’iniciador de l’escultura barroca italiana Treballà a Orvieto, on féu l' Anunciació , per a la catedral 1603-10, Museo dell’Opera del Duomo, a Roma, on obrà el Sant Mateu 1610-12, per a la Capella Paolina de Santa Maria Major, i a Piacenza, on féu les estàtues eqüestres de Ranuccio i Alexandre Farnese 1612-29 Un altre cop a Roma, realitzà una Verònica 1628-40, de sensual i melodramàtica agitació, per a un dels nínxols dels pilars que sostenen la cúpula de la basílica de Sant Pere

La síntesi efectuada entre valors racionalistes i valors tradicionals es reflecteix en una arquitectura de volums contundents i materials autòctons Aquests trets destaquen en la seva casa estudi a la Florida 1958-59 ampliada el 1965, en la fàbrica de maó vist, utilitzada en diversos projectes com la Central de Comunicacions de Buitrago 1966-67, la central telefònica Madrid-Concepción 1969-72 i els habitatges del carrer Basílica, a Madrid 1966-74, entre d’altres, i en la puresa geomètrica d’obres com la Universitat Laboral d’Almeria 1973-74