Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
italoalbanès | italoalbanesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble d’origen albanès establert a la Itàlia meridional a partir de mitjan s. XV.
El capitost albanès Gjergj Kastriota, més conegut per Skanderbeg , pel seu pacte de vassallatge envers Alfons IV de Catalunya-Aragó, de qui rebia ajuda contra els turcs, donà suport militar al monarca català contra els Anjou a Calàbria Així s’iniciaren els establiments de colònies albaneses a la Itàlia meridional, sobretot conduïdes per l’albanès Demetri Reres Els seus fills, amb un altre contingent albanès, es traslladaren a Sicília, on crearen també colònies albaneses Seguiren posteriorment altres migracions d’albanesos que fugien del jou otomà, fins al darrer quart del s XVIII Aquestes…
patriarcat de Jerusalem
El darrer dels quatre antics patriarcats orientals, creat al concili de Calcedònia (451), que sostragué la Palestina a la jurisdicció d’Antioquia.
Restà sempre dins l’òrbita religiosa de Constantinoble i, per tant, tingué sempre patriarques ortodoxos, que s’han succeït fins avui Amb la unió dels melquites a Roma s XVIII, fou instituït un patriarcat catòlic de ritu bizantí melquita El 1847 Roma creà un patriarcat llatí a Jerusalem, que encara perdura, malgrat l’anacronisme i el contrasentit
Martí I
Cristianisme
Papa (649-655).
Féu condemnar el monotelisme en el concili I del Laterà 649 Això desplagué a l’emperador Constanci II, el qual el féu empresonar 653 Condemnat a mort, a instàncies del patriarca bizantí Pau II li fou commutada la pena per la deportació És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 13 d’abril
Cesena
Ciutat
Ciutat de la província de Forlì, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada a la vora del riu Savio.
Nucli industrial refineries de sofre i sucre i centre comercial Municipi romà Caesena , caigué sota el domini bizantí Incorporada a les possessions de l’Església al segle X, esdevingué ciutat lliure al segle XI El 1379 passà al poder dels Malatesta Novament, formà part dels Estats Pontificis del 1466 al 1859, que s’integrà al regne d’Itàlia
nicab
Indumentària
Tipus de vel consistent en una peça de roba que cobreix el cap, el coll i el rostre d’algunes dones musulmanes, llevat dels ulls.
És especialment usat als països del golf Pèrsic Es duu amb una túnica llarga fins als peus Acostuma a ser de color negre D’origen probablement bizantí, fou adoptat per la cultura musulmana És una peça pròpia de països àrabs del golf Pèrsic i es pot trobar en llocs tant diversos com el nord d’Àfrica, Àsia occidental i el subcontinent indi
canonarca
Música
Literalment, qui comença el cànon.
En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria
Pipí I d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (781-810).
Fill segon de Carlemany , fou coronat a Roma, quan tenia només cinc anys, per Adrià I 781 Lluità contra els àvars 796 i prengué part en la campanya de Baviera 797 Saquejà les illes de Venècia, però no reeixí a sostreure-la de l’imperi Bizantí 810 A la seva mort el regne d’Itàlia tornà a unir-se a l’imperi Carolingi
Nicolao
Escultura
Escultor italià.
Treballà a la catedral de Ferrara ~1135 i al pòrtic de San Zeno de Verona 1140, on executà relleus que representen escenes de la Bíblia i de la llegenda de Teodoric El seu estil, influït per l’art bizantí, el llenguadocià i el de Viligelmo, és de formes pesades i alhora allargades i subratlla les línies verticals i el moviment
Ivan I Asen de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1186-96).
Procedent d’una família de boiars els Belgun de la regió de Târnovo, dirigí l’aixecament de búlgars i valacs contra l’emperador bizantí Isaac II Àngel i obtingué 1178 el reconeixement del Segon Reialme Búlgar, amb Târnovo com a capital El seu fill Ivan II Asen deposà 1218 l’usurpador Boril I i engrandí el regne amb conquestes territorials
Grottaferrata
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
És un centre turístic, famós també pels seus vins La població sorgí entorn d’una abadia basiliana de ritu bizantí, fundada al segle XI Ha estat cèlebre per la biblioteca, especialment pels manuscrits grecs Hi ha també una escola de restauració de còdexs L’església conserva mosaics dels segles XI i XIII i alguns frescs del segle XII el baptisteri és del segle XII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina