Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
cardassa blanca
cardassa blanca
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, acaule, amb fulles en roseta, pinnatífides, blanquinoses, tomentoses i molt espinoses, capítols de flors blanques, i bràctees llargament punxegudes; els capítols, en nombre d’1 a 3, ocupen el centre de la roseta.
És una nitròfola de les muntanyes mediterrànies, força comuna als Pirineus
llimoner
Fulles de llimoner
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les rutàcies, de 3 a 6 m d’alt, de fulles amplament el·líptiques, amb el pecíol alat o marginat, de flors blanquinoses i de fruits (les llimones) en hesperidi, oblongs, de color groc i de tast àcid.
Sembla oriünd del SE d’Àsia, però el seu conreu és molt antic als països mediterranis
orellana
Orellana
© Biopix
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les tricolomatàcies, de cama curta i lateral, i de capell excèntric, de 5 a 15 cm d’ample, de color bru fosc, en forma de petxina, amb els marges enrotllats i amb les làmines decurrents i blanquinoses.
Creix sobre rabasses i troncs caiguts d’arbres caducifolis És mengívol
moixernó blanc
Moixernó blanc
Christian Schwarz iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color blanc grisenc, pruïnós, de 3 a 10 cm d’amplada, de làmines decurrents, juntes, blanquinoses i finalment rosades, de cama blanquinosa, curta i sovint irregular, i de carn blanca, fràgil i farinosa.
Es fa en boscs i en landes És mengívol
eulàlia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, atofada, de 150 a 200 cm d’alçada, de fulles grosses lanceolades i de flors amb llargs pèls sedosos, reunides en panícules terminals de 20 a 40 cm de llarg, blanquinoses o rosadenques.
Originària de l’Orient Llunyà, és una planta ornamental de jardí
crisantem
Crisantem florista ( Chrysanthemum Priscilla )
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les varietats més…
xivita
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que té les parts superiors negrenques, amb taques blanquinoses a l’estiu; les inferiors i el carpó són blancs, i la cua és blanca amb franges negres a l’extrem.
Habita al N i al NE d’Europa i hiverna al N d’Àfrica Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions
ruibarbre
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies robustes, de la família de les poligonàcies, de rizomes grossos, de fulles simples, amples, enteres o lobulades i proveïdes d’òcrea, de flors verdoses, blanquinoses o vermelloses, amb sis divisions periantals, arranjades en inflorescències tirsoides, i de fruits en núcula valvada.
Els rizomes de moltes espècies, i de manera especial el del ruibarbre de la Xina Rofficinale , són oficinals, amb propietats tòniques i laxants Algunes espècies tenen penques comestibles i altres són conreades en jardins
pebrer bord
Pebrer bord
Georges Jansoone (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, dioic, resinífer, de 6 a 10 m d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols linears, de flors petites, blanquinoses i paniculades, i de fruits rosats, semblants, en la mida i en el gust, a grans de pebre.
D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat
pardal d’ala blanca
Pardal d’ala blanca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 18 cm, que té el cap gris, la gola negra, les parts superiors brunes, les inferiors blanquinoses i les ales i la cua blanques amb les rèmiges primàries i les rectrius centrals negres.
Habita, més amunt de 1 500 m, als prats alpins de la serra de Cadí on és anomenat ocell de glaç , als Pirineus, als Alps i a les muntanyes del N de Grècia