Resultats de la cerca

A Roma fou alumne de Canova i Thorwaldsen Conservador del Museo del Prado, a Madrid 1829, li'n fou encarregada la part escultòrica de la façana És autor del sepulcre del cardenal Lluís Maria de Borbó i de Vallàbriga catedral de Toledo, del de la comtessa de Chinchón palau de Boadilla del Monte, del baix relleu Hèctor acomiadant-se d’Andròmaca Academia de San Fernando i de nombrosos retrats

El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó guanyà la batalla de Rialb 1838 El 1839 s’exilià a França Fou diputat per Gandesa el 1871

Després de collaborar amb els Bonaparte, el 1814 féu costat als Borbó i esdevingué l’home de confiança de Lluís XVIII, que el nomenà ministre de policia i de l’interior Pel seu moderantisme suavitzà la censura, amplià el nombre d’electors, etc fou objecte dels atacs dels ultrareialistes i hagué de dimitir l’endemà de l’assassinat del duc de Berry 1820 Creà el nucli industrial de La Sala Avairon

El 1126 passà als comtes d’Anjou per l’enllaç de la comtessa Eremburga amb Folc V d’Anjou El comte Enric I esdevingué rei Enric II d’Anglaterra i el rei Felip II de França arrabassà el comtat a Joan I sense Terra 1203 Lluís IX el donà 1232 al seu germà Carles I, comte d’Anjou i rei de Nàpols i Sicília, i el fill d’aquest, Carles II, el cedí, amb el comtat d’Anjou, al comte Carles I de Valois Carles III del Maine, mort el 1325 En morir el comte Carles V del Maine 1481, aquest feu hereu el rei Lluís XI de França, que l’incorporà a la corona Des d’aleshores serví d’…

Promotor de l’alçament a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria 1706 Carles III de Catalunya-Aragó Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip de Borbó a l’illa Vençuts els revoltats amb l’arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca En ocupar els anglesos Menorca 1708, hi tornà i hi fou capità i governador civil Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó

Eclesiàstic Doctor en teologia i catedràtic de Sagrada Escriptura durant 48 anys de la Universitat de València Publicà un Sermón 1689 amb motiu de les exèquies de la reina Lluïsa de Borbó, i algunes poesies seves en llatí i castellà figuren en publicacions de l’època Deixà inèdits alguns tractats teològics, i inacabat un extens poema en monosíllabs catalans/> Reuní una important biblioteca particular, que comptava, en morir, uns 17 000 volums

Fou coronel de fusellers Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’AFde Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se'n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort

Fill d’Amadeu VI, a qui succeí, i de Bona de Borbó Combaté en l’expedició de Carles VI de França a Flandes contra els anglesos 1383 Donà a Savoia per primera vegada una sortida a la mar amb l’adquisició del comtat i la ciutat de Niça 1388, que li lliuraren els súbdits niçards, rebels a Maria de Blois, regent del comtat de Provença en nom de Lluís II d’Anjou

Advocat republicà i liberal, lluità a Valladolid contra els carlins i fou diputat durant el Bienni Progressista 1854-56 Oposat a Isabel II, hagué d’emigrar a París 1866 El 1868 s’uní a la revolució i féu costat a la república unitària i conservadora Fou ministre de governació 1874 en el govern del general Serrano Publicà unes Historias 1878-80, on es justifica i ataca Francesc d’Assís de Borbó i Sor Patrocinio

Mariscal de França d’origen irlandès Féu la campanya del Rin 1793 durant la Revolució com a cap de l’estat major A l’adveniment del consolat participà en les negociacions de la pau de Lunéville 1801 Durant l’Imperi fou ministre de la guerra 1807-14 Passat a l’obediència dels Borbó, fou també ministre de la guerra de Lluís XVIII Es distingí com a administrador més que com a guerrer