Resultats de la cerca
Es mostren 616 resultats
Lucrecia Bori
Música
Soprano valenciana, de nom originari Lucrècia Borja i González de Riancho.
En contra de l’opinió del seu pare, estudià cant a Milà amb M Vidal i debutà el 1908 amb la Micaela de Carmen Dos anys després cantà a París al costat d’Enrico Caruso i també interpretà Il matrimonio segreto a la Scala de Milà El 1911 Richard Strauss l’escollí per interpretar al mateix teatre l’Octavian d' El cavaller de la rosa Un any després debutà al Metropolitan de Nova York, on no pogué reaparèixer fins l’any 1921, a causa d’una afecció a les cordes vocals que la mantingué allunyada dels escenaris durant gairebé deu anys Es retirà el 1936, i a partir d’aleshores exercí tasques d’…
la Carroja
Poble
Poble (13 h [1981], carrojans) del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera.
Lloc de moriscs tenia 33 focs el 1602, després de llur expulsió 1609 fou repoblat per mallorquins L’església de Sant Francesc de Borja depèn de la parròquia d’Alpatró Pertangué al ducat de Gandia
Artur Juncosa i Carbonell
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic, filòsof i professor universitari.
L’any 1946 interrompé els estudis d’enginyeria i ingressà a la Companyia de Jesús Posteriorment es llicencià en filosofia 1952 i en teologia 1956 per la Facultat de Sant Francesc de Borja i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1958, on es doctorà l’any 1979 Ordenat de sacerdot l’any 1955, la seva carrera docent es desenvolupà a l’Institut Químic de Sarrià 1957-62 i, sobretot, a la Universitat de Barcelona 1959-91, on fou professor titular i catedràtic 1981 d’ètica i sociologia i on exercí també com a Síndic de Greuges entre els anys 1993 i 1998, el primer a…
cardenal
Cristianisme
Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.
Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…
comtat de Toreno
Història
Títol concedit a Castella, el 1657, a Álvaro Queipo de Llano y Valdés, cavaller de Sant Jaume.
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1838 al setè titular, José María Queipo de Llano y Ruiz de Saraiva , pare del vuitè comte, Francisco de Borja Queipo de Llano y Gayoso de los Cobos Continua en la mateixa família
baronia de Massalavés
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, després de la facultat reial prèvia, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.
Passà als Vilaragut Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia El 1540 la comprà Violant Eixarc i del Milà Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano
Estanislau de Kostka
Cristianisme
Jesuïta polonès.
De família noble, estudià a Viena i a Roma, on entrà 1567 a la Companyia de Jesús, sota el guiatge de sant Francesc de Borja, però morí pocs mesos després Fou canonitzat el 1726 La seva festa se celebra el 13 de novembre
Santiago Balcells i Gorina
Arquitectura
Arquitecte.
Autor del Collegi Màxim de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès 1949, evolucionà cap a solucions més funcionals Sobresurten els edificis del Banc Comercial Transatlàntic 1957-60 i, en collaboració amb Francesc Mitjans, del Banc Atlàntic 1966-69 de Barcelona
Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe de Vic (1656-62).
Fill del poeta Francesc Crespí de Valldaura i de Borja i germà de Cristòfor i Lluís Crespí de Valldaura i Brizuela El 1616 ingressà a l’orde dominicà, del qual esdevingué prior 1645 i provincial Escriví Epistolae de mysterio Immaculatae Conceptionis 1661
marquesat de Dénia
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1484 per Ferran II a Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara (mort el 1502), sisè comte de Dénia i tercer de Castrojeriz.
Passà als Aragó-Folc de Cardona-Córdoba, als La Cerda i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli Amb grandesa d’Espanya reconeguda el 1520 i subrogada en el ducat de Lerma quan aquest fou concedit a Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina