Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
drepani
Botànica
Monocasi escorpioide amb les branques laterals situades en un mateix pla.
conducció cardíaca

Estructures que componen un sistema de conducció cardíaca: 1, nòdul sinusal; 2, tractes internodals; 3, nòdul aurículo-ventricular; 4 feix de Hiss; 5, branca dreta; 6, branca esquerra; 7, xarxa de Purkinje
© Fototeca.cat
Biologia
Trasmissió dels canvis elèctrics que, originats en el nòdul del sinus auricular, donen lloc a les contraccions cardíaques.
Aquesta transmissió és feta a través d’un sistema específic de fibres musculars constituït pel nòdul auriculoventricular d’Aschoff-Tawara, el fascile auriculoventricular de Hiss amb les seves branques dreta i esquerra i les fibres de Purkyně
Who’s who
Títol d’un diccionari biogràfic anglès de publicació anual, editat per primera vegada a Londres el 1849.
Comprèn les biografies de personatges vius que destaquen en les més variades activitats Aquest tipus d’obra ha estat imitat en altres països o per a branques concretes del saber per exemple, Who's who in Science
Hohenlohe
Llinatge de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, originari de Francònia, que es remunta a Conrad von Weikersheim (1153) i que prengué el nom del castell de Hohenloch, prop d’Uffenheim.
Foren comtes de Hohenlohe i de Ziegenheim vers el 1430 El 1553 els dos fills del comte GeorgI von Hohenlohe mort el 1551 formaren les línies de Neuenstein i de Waldenburg, de les quals sortiren diverses branques
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…
arqueobotànica
Arqueologia
Recuperació i estudi de les restes de vegetals amb la finalitat d’obtenir informació sobre l’ambient, l’economia i la cronologia absoluta de les societats del passat.
Les seves branques més importants són l' antracologia estudi dels carbons, l’estudi de les fustes, la paleocarpologia estudi de fruites i llavors, la palinologia estudi del pollen i l’estudi dels fitòlits components minerals de les plantes
Godāvari
Riu
Riu de l’Índia peninsular (1 445 km de longitud i 290 600 km2 de conca).
Neix al vessant oriental dels Ghats Occidentals, flueix en direcció NW-SE a través del Dècan i, després de travessar els Ghats Orientals, es divideix en tres branques i desemboca al golf de Bengala amb un ampli delta
Calenberg
Territori del Sacre Imperi pertanyent al cercle de la Baixa Saxònia.
Fora d’un curt període al s XV, restà sempre lligat a branques de la família güelfa dels ducs de Brunsvic El castell de Calenberg fou residència ducal fins al trasllat d’aquesta a la ciutat de Hannover
licopodials
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que aparegué durant el Silurià, però que actualment resta reduït a la família de les licopodiàcies.
Són plantes herbàcies o sufruticoses, de branques allargades i de fulles petites no ligulades, homospòriques, amb els esporangis situats a l’axilla de les fulles, les quals són agrupades en espigues, i de protallus subterrani, sapròfit o micorrízic
rizoma

Rizoma (gingebre)
© Fototeca.cat
Botànica
Tija subterrània.
Els rizomes s’assemblen a les arrels, però tenen una estructura histològica típicament caulinar, emeten branques i gemmes i no tenen caliptra Els rizomes generalment són propis de plantes vivaces, que perden les parts aèries a l’estació freda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina