Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
ritme
Música
Moviment que hom imprimeix a la música, de la qual és un element essencial.
Consisteix en l’alternació de sons forts i febles, llargs i breus en una successió de sons i sorgeix de l’autodesenvolupament de la frase musical La sistematització del ritme és el pols regular, o temps que apareix en grups de dos o tres i en llurs combinacions compostes La música és sempre ritmada, però pot no tenir compàs, que és la unitat mètrica que serveix per a organitzar esquemàticament el ritme Bé que en certa manera antagònics, ritme i compàs es complementen, car gràcies a la regularitat del compàs pot copsar-se la llibertat del ritme Es divideix en ritme isomètric si…
Archivo General de Indias
Dipòsit de la documentació relativa a les descobertes, les conquestes i l’administració de les antigues possessions castellanes d’Amèrica i d’altres territoris d’ultramar, situat a Sevilla.
Ocupa l’edifici construït al final del s XVI i destinat a llotja dels mercaders Carles III la dedicà a la concentració de la documentació relativa a Amèrica, la major part de la qual era a Simancas tot esperant una ordenació adequada Entre les catorze seccions que conté l’arxiu destaquen les següents patronat reial, comptadoria, contractació, justícia, audiència, escrivanies, arribades, correus, amb un conjunt de més de 35 000 documents El patronat reial comprèn butlles i breus pontificis sobre creació de catedrals i altres esglésies i nomenaments de prelats Hi figuren,…
Ernest Soler i de les Cases
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren…
,
Rupert Ignaz Mayr
Música
Compositor i violinista alemany.
Després d’exercir diversos càrrecs a Eichstätt, Ratisbona i Passau, el 1683 es traslladà a la cort de Munic, des d’on l’elector de Baviera Maximilià II, que reconegué el seu talent, l’envià a París a estudiar amb JB Lully El 1706 era mestre de capella a Freising Mayr compongué misses, ofertoris i salms, en els quals s’observa la influència de JK Kerll, gran impulsor de l’estil concertant italià a Munic La característica principal dels ofertoris de Mayr és l’estreta relació temàtica que comparteixen veus i instruments El seu Dominus regnavit consisteix en diverses seccions breus,…
tribraqui
Música
Peu o patró mètric de la poesia llatina que consisteix en la combinació de tres síl·labes breus.
Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs
taquifilàxia
Medicina
Fenomen pel qual administracions successives d’una substància, aplicades en intervals breus, originen reaccions d’intensitat decreixent.
repicar
Tocar (les campanes), sense ventar-les, a tocs breus i repetits de batall, en senyal de festa.
disminució
Música
Tipus d'ornamentació melòdica basada en la substitució dels valors llargs per passatges amb figures més breus.
Fou un procediment molt utilitzat durant el Renaixement i el Barroc per a realitzar variacions melòdiques, que tant podien ser escrites com improvisades Els exemples més clars d’aquest tipus d’escriptura es poden trobar a Espanya, en les gloses i diferencias segle XVI, i a Anglaterra, en les divisions segles XVII i XVIII
La Novel·la d’Ara
Col·lecció de narracions breus, fundada el 1923 a Barcelona per Antoni Monplet i dirigida per Francesc Esteve.
Hi aparegueren sobretot autors vuitcentistes i modernistes Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Enric de Fuentes, Joan Nogueras i Oller, Cristòfor de Domènec, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català i Joan Puig i Ferrater, entre altres Entre els illustradors hi havia Toni, Passarell, Gols, etc N'aparegueren una cinquantena de títols
palaic
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua parlada a Pala (Àsia Menor), coneguda només per uns breus passatges en texts rituals hitites.
A l’igual de l’hitita jeroglífic, el luvi, el lici i el lidi, pertany a la branca anatòlica de l’indoeuropeu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina