Resultats de la cerca

Seguí cursos de mim i dansa, tot i que la seva formació pot ésser considerada més aviat personal i en la qual influí l’estudi i treball 1961 en el Teatro Colón, de Buenos Aires, amb la coreògrafa alemanya Dore Hoyeer, així com el treball efectuat, en aquella mateixa capital, sota la direcció de l’austríac Martin Eisler El 1971 començà a tenir èxit amb espectacles en els quals ell és l’únic actor, i rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Ángel Pavlovsky con pelos y señales El 1973 es traslladà a Madrid, però ben aviat s’establí a Barcelona El 1976 creà el…

Fundà a Buenos Aires 1943 una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d’Amèrica i ha estat continuada pels seus fills Carles i Giocasta Kussrov i Corma

Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…

Destacà com a intèrpret i compositor de tangos Balada para un loco, Libertango , així com en obres de més envergadura, com l’òpera María de Buenos Aires 1967 o l’oratori El pueblo joven 1970

Estudià a Barcelona, amb Joan Lamote de Grignon i Antoni Nicolau S'installà a Buenos Aires a partir de l’any 1910, on es dedicà a la direcció d’orquestra És autor de dues sarsueles i nombroses obres didàctiques

El 1905 emigrà a l’Argentina Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires Edità llibres catalans, com Ciutadania catalana 1957, de Manuel Serra i Moret, que distribuí per tota l’Amèrica Llatina

Dirigent del partit unitari, s’oposà a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se De tornada a Buenos Aires 1852, fou senador i ministre de finances, de l’interior i de justícia És autor del codi civil argentí 1869 i coautor del codi de comerç 1869

Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí El 1942 dirigí el film Locos de verano

El 1973 debutà a l’equip Argentinos Juniors, es professionalitzà el 1977 i el 1981 passà a jugar al Boca Juniors, amb el qual guanyà aquest any la Lliga argentina El 1982 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual el 1983 guanyà la Copa de la Lliga i la Copa del Rei disputà 73 partits i marcà 43 gols Amb el Nàpols 1984-92 aconseguí dues Lligues 1986, 1990 i la Copa de la UEFA 1989 Suspès per consum de drogues el 1991, en 1992-93 jugà amb el Sevilla, i posteriorment amb els equips argentins Newell’s Old Boys 1993-94 i de nou amb el Boca Juniors 1994-97 Amb la selecció argentina jugà 91…

A Vilafranca, on era arquitecte municipal 1904-10, féu l’altar major 1902 de l’església de la Trinitat i la façana 1912 de la casa de la vila A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni 1912 En un estil goticista construí el casal de Catalunya 1928 del Centre Català de Buenos Aires