Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i hi fundà el Quartet Smetana, en el qual tocà la viola entre el 1940 i el 1947 El 1948 debutà com a director davant de la Filharmonia Txeca, on fou assistent de RJ Kubelík Posteriorment dirigí l’Orquestra Simfònica de Karlovy Vary 1951-54 i la de Brno 1954-56, i la Simfònica 1956-63 i la Filharmònica 1963-64 de Praga Parallelament exercí la direcció en teatres d’òpera, com a Berlín Òpera Còmica, en 1955-64 o Leipzig 1968 Entre el 1964 i el 1968 treballà com a director de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig Aquest darrer any…

Estudià música a l’Acadèmia d’Arts de la seva ciutat natal, on fou deixeble de M Doležil i de K Ancerl El 1951 debutà al Teatre Nacional, i cinc anys després guanyà el primer premi del concurs de Besançon Posteriorment treballà a les òperes d’Olomouc 1958-62 i Ostrava 1962-66 El 1963 guanyà el Premi Mitropoulos, que li comportà la invitació de Leonard Bernstein a l’Orquestra Filharmònica de Nova York, formació que dirigí la temporada 1963-64 Posteriorment ocupà els càrrecs de director musical de l’Òpera Còmica del Berlín Est 1964-68, de l’Orquestra Simfònica de Praga 1966-67 i de…

Germà de Shirley MacLaine , el 1961 debutà com a actor de cinema amb Splendor in the grass,  d’E Kazan, pellícula amb la qual obtingué un Globus d’Or Des del 1967, amb Bonnie and Clyde d’A Penn, ha produït els films on actua El 1978 realitzà el seu primer film,  Heaven can wait Globus d’Or a la millor pellícula musical o còmica i al millor actor musical o còmic i, a continuació, Reds  1981, Oscar i Globus d’Or al millor director, l’adaptació del còmic Dick Tracy 1990 i Bulworth 1998, els quals també interpretà A les ordres d’altres directors també ha interpretat, entre d’altres,  Ishtar  1987…

Estudià humanitats a Toledo i a Salamanca i residí més tard a Madrid, on portà una intensa vida teatral i es guanyà ràpidament el favor del públic i sobretot de la cort de Felip IV, moltes festivitats de la qual foren animades per representacions de les seves obres Aquestes foren publicades per l’autor en dues parts 1640 i 1645 respectivament Rojas retoca i poleix el seu teatre fins a assolir en ocasions una elegància i perfecció extraordinàries, i es destaca per uns trets característics, com la figura de la dona venjadora del seu honor Cada cual lo que le toca, Progne y Filomena , la…

Inicià la seva carrera de dibuixant els anys setanta, en la revista Nueva Dimensión Els seus còmics foren publicats en algunes de les revistes de més difusió d’aquests anys Fotogramas, Bocaccio, Por Favor, Triunfo, Interviú Codirigí el setmanari Mata Ratos del 1972 al 1977, i aquest darrer any formà part de l’equip cofundador d' El Jueves , en el qual collaborà Fou molt popular la seva tira còmica amb el personatge Miguelito , publicada diàriament des del 1976 fins al desembre del 2009 en El País En dues ocasions, els seus acudits en aquest diari foren objecte de les protestes…

Estudià cant amb Greta Callew i Jessica Smity i es graduà al Conservatori de Melbourne Després de treballar com a cantant popular en cafès i en una companyia ambulant, debutà el 1950 a l’Òpera de Melbourne Aquests anys ingressà en el National Theatre Movement, amb el qual protagonitzà Els contes de Hoffmann 1954 Aquest mateix any anà a París per perfeccionar els seus coneixements amb el baríton Dominique Modesti i el 1956 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Tosca En 1956-57 cantà a l’Òpera de París, escenari on a partir del 1959 interpretà assíduament Carmen El…

A nou anys estudià solfeig i quan en tenia onze s’inicià en el violí amplià estudis amb Berini, violí solista de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu A setze anys es traslladà a Marsella, on feu de violinista mentre prosseguia la seva formació Més tard, installat a París, estudià amb H Colet i obtingué la plaça de violinista de l’Òpera Còmica Després d’ocupar aquest càrrec durant quinze anys tornà a Barcelona, on, juntament amb el seu germà Pere, fundà la societat dramaticomusical Euterpe y Talía i la societat musical Concierto Barcelonés 1848 A partir d’aquestes experiències…

Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà…

Descendent d’una família de músics d’Alsàcia, estudià amb els seus pares abans d’establir-se a París A la capital francesa, com a pianista, fou deixeble de Cramer, i a més inicià estudis de cant amb Manuel García Fou com a baríton que començà una important carrera internacional, de primer en companyia de García i, des del 1852, en la companyia del Teatre de Mannheim Fou un dels primers cantants alemanys que difongueren arreu el repertori liederístic el 1856 estrenà part de Die schöne Müllerin 'La bella molinera' a Viena, peça que fins llavors no s’havia interpretat en els concerts públics La…