Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura
Fundació eclesiàstica privada amb reconeixement civil, que té la finalitat d’ajudar a superar la mera juxtaposició entre cristianisme i cultura, treballant per una inculturació actual de la fe cristiana.
Pren el nom de Joan Maragall , com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intellectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989 El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M Carbonell, Josep M Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M Rovira i Belloso i Josep M Via i Taltavull L’any 2011 Josep M Carbonell succeí Matabosch al capdavant de la Fundació, el qual, al seu torn, fou…
La Nova Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista d’aparició irregular, fundada i dirigida (1908) a l’Havana per Claudi Mimó, i després per Josep Conangla i Fontanilles i per Josep Murillo.
Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…
Bàsquet Femení Cornellà
Basquetbol
Club de basquetbol femení de Cornellà de Llobregat.
Es fundà el 1987, en desvincular-se els equips femenins del CB Cornellà La temporada 1988-89, el primer equip aconseguí l’ascens a primera catalana, i la temporada 1990-91, a primera divisió B La temporada 1995-96 l’equip, dirigit per Xavier Tubau, assolí l’ascens a la màxima divisió estatal femenina Juga al pavelló de Can Carbonell
Llucià Colomines
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a Perpinyà i passà després a València i Xàtiva Esdevingut cec, es traslladà a Mallorca Escriví quatre llibres de gramàtica en vers, un d’intitulat De casu et fortuna , i epigrames a les seves obres Pere Miquel Carbonell el considerà com un dels humanistes importants del seu temps i n'escriví una breu biografia És conegut pel seu nom llatinitzat, Lucianus Colominius
Juan Pedro Pellicer de Ossau
Historiografia
Historiador aragonès.
Fill del noble bearnès Ramon d’Ossau, de les famílies dels barons d’Aste i de la pubilla aragonesa María Pellicer y de Abarca Hom li atribueix uns Anales de Ribagorza hasta el año de 1520 , potser inventats, de cara a una possible falsificació, pel seu besnet José Pellicer de Ossau y Salas-Tovar Traduí al castellà les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell
Josep Pagès i Horta
Escultura
Escultor.
Deixeble de Gamot i de Pere Carbonell Estudià a Llotja Barcelona i obtingué una pensió el 1888 Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1891, 1894, 1898 i 1911, on obtingué premis ordinaris els dos primers anys i un d’extraordinari el 1898 El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva El primer rancuniós i Jesús, d’estil convencional
Grup de Falconers de Catalunya
Caça
Associació de falconers amb seu a Mataró.
Constituït al gener del 1980 com a Societat de Caçadors GRUPFA, els seus principals impulsors foren Antoni Carbonell i Jordi Roy El seu objectiu és l’estudi i la protecció de les aus de presa Forma falconers, cria i ensinistra aus de presa, i participa en torneigs de falconeria El 2010 organitzà les XV Jornades Falconeres de l’entitat i participà en el segon Campionat de Catalunya de falconeria
Jaume Garcia
Arxivística i biblioteconomia
Història
Arxiver i erudit, fill del també arxiver de l’arxiu reial de Barcelona Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436.
Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta
Ferran d’Ayerbe
Literatura catalana
Metge i poeta.
Vida i obra Fou metge del rei Pere el Conestable durant els anys 1464-66 Amb motiu d’una de les epidèmies que afectaren Barcelona molt probablement la del 1457, compongué el poema Contra fortuna adversa , el qual, caracteritzat pel seu elevat component retòric, gaudí d’un notable èxit El 18 de març de 1472 Ayerbe apareix documentat amb motiu d’un deute contret amb Pere Miquel Carbonell Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Grup Logicofobista
Grup artístic d’avantguarda, format a Lleida.
Perseguia una síntesi d’espiritualisme i surrealisme Presentat sota el patrimoni de l’ADLAN, el 1936, a les galeries de la Llibreria Catalònia de Barcelona, per Magí A Cassanyes i el poeta J Viola Gamón —després pintor, conegut com a Manuel Viola—, fou integrat per Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, Esteve Francès, AGamboa-Rothwoss, AGLamolla, Ramon Marinello, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planell, Jaume Sans, Nadia Sokalova, Remedios Varó i Joan Ismael
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina