Resultats de la cerca

La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957

Conegut també com a postexpressionisme, s’inicià vers el 1920 amb l’obra de Giorgio De Chirico, la segona etapa de producció de Carlo Carrà i el grup Valori Plastici , fou continuat per Roy i René Magritte, els seus principals representants, i per Paul Delvaux, Otto Dix i Balthus Durant els anys trenta i quaranta es desenvolupà amb una gran força als EUA

Debutà al San Carlo de Nàpols 1925 Assolí grans èxits al Teatro alla Scala de Milà 1926-56, a Londres 1937-57, als EUA i també a Barcelona 1947-54, on cantà l' Orfeo de Gluck, Norma, La favorita , etc Enregistrà òperes en discs, com Aïda 1952, una cèlebre Norma amb Maria Callas 1954 i Il matrimonio segreto 1956 Es retirà el 1957

Produïa figures de porcellana i atuells diversos, sovint en baix relleu, cosa que constitueix la principal característica d’aquesta ceràmica

Fou cortesà al servei de Felip II de Castella Caigué en desgràcia i estigué empresonat uns vint anys Bé que el seu Carlo famoso 1566, poema en octaves sobre la vida de Carles V, és una obra mancada de gràcia poètica, la Miscelánea 1592 és un interessant i amè llibre en prosa, ple d’anècdotes i curiositats que anà recollint al llarg de la seva vida

Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figuraven Giulio Carlo Argan, Jean Cassou, Alexandre Cirici, Ángel Crespo, Romualdo Brughetti, Joan Josep Estellés, Tomàs Llorens, Bruno Zevi, Werner Haftmann i altres especialistes Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres

Debutà al teatre San Carlo de Nàpols l’any 1830 Actuà a Roma, Viena, Londres, París i Peterburg El seu art era a mig camí entre el ballet romàntic i el virtuosisme de l’escola vienesa La seva gran popularitat es basava més en la gràcia personal que en el rigor tècnic Com a coreògrafa creà Rosida 1845, del qual escriví el llibret, i Gemma 1854

El Senat italià aprova la composició del nou Govern presentat pel primer ministre, Massimo D’Alema La principal novetat del Govern, format per 25 ministeris, és la presència de ministres d’Els Demòcrates, la formació de Romano Prodi Divendres passat, D’Alema havia posat el seu càrrec a disposició del president, Carlo Azeglio Ciampi, amb la intenció de reformar l’executiu del Govern de coalició de centreesquerra anomenat la “Nova Olivera”

Antonio Tagliavia, baró de Castelvetrano, fou pare de Gian Vicenzo Tagliavia , primer comte de Castelvetrano, que es casà amb Beatriu d’Aragó, filla del baró d’Àvola Foren pares possiblement de Pietro Tagliavia d'Aragona i amb seguretat de Francesco Tagliavia d’Aragona i de Giovanni Tagliavia d’Aragona mort el 1548, que es casaren successivament amb la seva cosina germana Antònia-Contessa d’Aragó, segona marquesa d’Àvola i baronessa de Terranova Giovanni fou creat 1530, amb la seva muller, marquès de Terranova i, en enviduar, es tornà a casar amb Beatriu de Cardona i de Luna Amb la primera…

El president italià, Carlo Azeglio Ciampi, i el secretari de la Santa Seu, el cardenal Sodano, inauguren a Assís la restauració de la basílica de Sant Francesc, que va ser parcialment destruïda per un terratrèmol al setembre del 1997 Bona part del temple ha estat tancat des d’aleshores per a restaurar les pintures al fresc de Cimabue i de Giotto di Bondone, que només parcialment han pogut ser retornades al seu emplaçament original