Resultats de la cerca
Es mostren 13699 resultats
Sílvia Riba Ylla-Català

Sílvia Riba Ylla-Català
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Fou tretze vegades campiona de Catalunya en diverses proves 100 m 2006-09, salt de llargada 2007, 2008, 2009, salt de llargada en pista 2007, 2009 i 60 m en pista coberta 2007-10 Fou internacional amb la selecció espanyola en una Supercopa d’Europa 4 × 100 m Es retirà a vint-i-tres anys, per culpa d’una lesió
Neus Català i Pallejà

Neus Català i Pallejà (2005)
© Generalitat de Catalunya
Política
Lluitadora antifeixista.
Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil 1936, es traslladà a Barcelona L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura A França, collaborà en activitats de la Resistència A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació L’any 1943 fou denunciada als nazis Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar…
Isidre Català i Vives
Indústria tèxtil
Economia
Teixidor de vels de Barcelona, fundador de la companyia Isidre Català i Cia.
Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques edificà una fàbrica al carrer de Montcada i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les…
Banc Català de Crèdit
Economia
Entitat bancària domiciliada a Barcelona i constituïda el 1964, amb el nom de Banc Català de Desenvolupament.
Creat amb un capital social de 200 milions de pessetes i finançat pel grup català del Banco de Madrid, que tenia una participació del 25% en el capital, el 1980, afectat per la crisi bancària de l’època, fou adjudicat juntament amb el Banco de Madrid, al Banco Español de Crédito, que hi tenia una participació accionària El 1986 adoptà el nom actual, i el 1994 fou absorbit pel Banco Sanpaolo Aquest any tenia uns recursos propis de 10 400 milions i 100 000 d’aliens, a més de 102 oficines, 103 de les quals restaven a Catalunya
Estat Català ‒ Partit Proletari
Política
Partit polític del Principat originat (1932) per un dels sectors d’Estat Català que no ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, amb un programa social més esquerrà.
Els seus principals dirigents foren Jaume Compte, Ramon Fabregat, Pere Aznar i Artur Cussó, i pel gener del 1934 es convertí en el Partit Català Proletari El seu òrgan de premsa fou L’insurgent 1932
Antoni Català i Vidal
Música
Compositor i crític català.
El seu pare, organista a Sitges, l’introduí en el món de la música Entrà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Manuel Maria Guzmán i posteriorment, ja a Barcelona, amplià els seus estudis amb mestres com ara E Morera Organista de l’església de Pompeia de Barcelona a partir del 1911, fou fundador de l’Orfeó Pompeia de Gràcia i, a la fi de la Guerra Civil, de la Coral de Barcelona Exercí també la docència i fou professor de solfeig a l’Acadèmia de Música Ainaud i, després, a l’Escola de Música de Barcelona en les disciplines de conjunt vocal i instrumental Fou notable la seva tasca…
Josep Català i Rufà
Música
Compositor i violinista català.
Inicià la formació musical a la seva ciutat natal i més tard es traslladà a Barcelona, on estudià violí amb M Crickboom i harmonia amb F Pedrell A més d’una brillant carrera com a concertista, fou professor de violí d’una acadèmia de música de Tarragona i, posteriorment, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat Com a compositor es dedicà bàsicament a les sardanes, entre les quals sobresurt Casteana per a orquestra de cordes El seu llenguatge musical entronca amb la tradició romàntica, tot i que palesa el coneixement de les aportacions musicals impressionistes, transmeses pel seu mestre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina