Resultats de la cerca
Es mostren 1011 resultats
Vilatge de Sueix (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Indret conegut actualment com les Dues Roques, on hi hagué el vilatge medieval de Sueix ESG Façana meridional d’aquesta església, molt transformada, on s’obre el primitiu portal, refet ECSA - JA Adell L’antic vilatge de Sueix és situat a l’indret conegut actualment com les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Fontvella Mapa 32-10 213 Situació 31TCG149987 S’accedeix a aquest vilatge per la carretera que surt del barri de Sant Aventí, a l’E del Pont de Suert, i puja pel barranc de Raons cap a Gotarta Uns 2,5 km abans d’arribar a…
Sant Cristòfol de les Planes (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de les Planes apareix esmentada documentalment l’any 1155, en la definició que Berenguer d’Anglès feu a favor del bisbe de Girona, Berenguer de Llers, de tots els senyorius i drets que retenia “contra justícia” en diverses esglésies situades dins el bisbat, entre les quals hi ha la de “ Sancti Christophori de Planis ” D’altra banda, en un sentit jurisdiccional, la vila de les Planes estigué inclosa durant l’edat mitjana dins el terme del castell d’Hostoles, proper a la població, i, per tant, foren els senyors de l’esmentada fortalesa els qui exerciren sobre la…
Construcció al veïnat de la Cellera (Mieres)
Art romànic
Situació AI veïnat de la Cellera de Mieres, que es troba a la part de migjorn de la vila, la paret meridional d’una casa de l’actual Plaça Major pertangué, segons que sembla, a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Venint d’Olot, en arribar a Mieres, cal passar l’església de Sant Pere i el pont de la riera, i girar a mà dreta Al final del carrer de Can Caló, cal trencar a la dreta i seguir la riera fins a la plaça del veïnat de la Cellera La casa on hi ha les restes d’aquesta construcció és situada a l’esquerra, a l’angle sud-est JBM Història A l’edat…
Mare de Déu del Mont

Aspecte exterior del santuari de la Mare de Déu del Mont
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies Des del 1833 el capellà custodi fou…
monestir

Monestir de Sant Pere de Rodes
Sergio Morchon (CC BY-NC-ND 2.0)
Religió
Edifici on viuen els monjos o les monges.
El mot significà primer la cella d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de celles, anomenades laures , i finalment designà un cenobi, o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars canònica La seva característica principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària Els monestirs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats església,…
Castell de Miramar (Figuerola del Camp)
Art romànic
Les mencions més antigues del castell de Miramar són del segle XII Aquesta fortalesa, juntament amb els castells de Prenafeta i Figuerola del Camp, amb els quals formava una sola jurisdicció, apareix com a pertanyent als Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els drets que ell posseïa en aquest territori al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, adduint que els seus antecessors havien colonitzat aquesta demarcació Els seus drets foren reconeguts, ja que el 1198 Pere, Berenguer i Guillem de Puigverd —tots ells, fills de Pere de Puigverd— atorgaren una carta de franquesa als habitants…
Castell de Montardit (Sort)
Art romànic
Aquest castell, situat antigament en el poble homònim, és documentat des del final del segle XI Entre el 1092 i el 1093 Clexne, la seva muller i els seus fills permutaren amb el comte Artau II i Tedball, prior de Gerri, dues terres que tenien in castro Mont Ardido , a l’apèndix de Santa Cecília El castell de Montardit es vincula a un llinatge nobiliari ben conegut L’any 1095 Guerau Ramon de Montardit donà al monestir de Gerri tot l’alou que tenia al castell i terme de Montardit, en remei de l’ànima del seu pare Ramon, que ja havia fet aquesta donació anteriorment Enard Mir de Montardit en el…
Sant Miquel de Setcases
Art romànic
El lloc de Setcases apareix esmentat en unes donacions que el comte Sunifred de Besalú féu l’any 965 al monestir de Sant Pere de Camprodon L’any 1017, mitjançant una butlla, Benet VIII confirmà al monestir de Camprodon diverses possessions, entre elles el dret del cenobi a pescar al riu Ter, des de “ Septem casis ” fins als Calquers Un segle després, l’any 1118, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, donà al monestir de Ripoll un extens alou que posseïa “ omne alodium nostrum proprium”, a la parròquia de Sant Miquel de Setcases, que devia comprendre la major part del terme,…
Sant Andreu d’Aguilar de Segarra
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc El lloc d’Aguilar és documentat des del 972 l’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant Andreu tindríem que abans del…
Sant Medir (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
La capella de Sant Medir, ara convertida en santuari, es troba a l’antiga vall de Gausac o de Sant Medir, als vessants de la serra de Collserola, al sud del terme municipal Existia ja el 1046 i consta que l’any 1084 fou dotada pels monjos de Sant Cugat, els quals n’exercien la senyoria La dependència del temple de Sant Medir del cenobi santcugatenc és ratificada per una escriptura de confirmació de béns atorgada a la dita comunitat pel papa Calixt II l’any 1120, en la qual, entre les nombroses propietats i esglésies que posseïa, se cita la de “S Emeterii” Es desconeix el moment històric en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina