Resultats de la cerca
Es mostren 468 resultats
Jaume Rosquillas i Magrinyà
Història
Anarcosindicalista, conegut com a Jaume R. Magrinyà.
Obrer de la construcció, fugí a França el 1920 per no fer el servei militar Tornà el 1924 i anà a Tarragona, on es relacionà amb Hermós Plaja El 1925 formà part del grup d' El Productor , que Buenacasa féu aparèixer a Blanes Obligat a exiliar-se a França, el 1926 assistí com a delegat de la Federació Nacional de Grups Anarquistes al congrés de la CGT portuguesa i després hagué d’anar a Brusselles, on amb Wolney Solterra edità El Rebelde 1927 Tornà a Catalunya el 1929 i fixà inicialment la seva residència a Mataró Fou el 1930 vicesecretari del comitè regional de la CNT catalana El…
Buenaventura Durruti Domínguez
Història
Política
Dirigent anarquista castellà.
Mecànic, inicià l’activitat sindical a la Unión de Metalúrgicos 1912 Arran de la vaga del 1917 i com a desertor de l’exèrcit, s’exilià a França De tornada, s’adherí a la CNT detingut, fugí de l’hospital militar de Burgos cap a París En retornar, conegué Manuel Buenacasa a Sant Sebastià i participà en la creació del grup anarquista ‘Los justicieros’ Fugí cap a Barcelona en ésser descobert un atemptat contra el rei, i a Saragossa es relacionà amb Francisco Ascaso Abadía Ja a Barcelona, formà, amb Suberviela, Torres Escartín i Ascaso, el grup anarquista “Crisol” 1922, que es…
A Barcelona, creació de l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques de Catalunya
Es crea a Barcelona l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques de Catalunya, a instàncies de la CNT i el POUM, a imitació de l’ANFD constituïda a Madrid a l’octubre del 1944
Vaga general a Palma de Mallorca (17-27 de novembre)
Vaga general a Palma de Mallorca, promoguda per la UGT i secundada pels comunistes i la CNT 17-27 de novembre La FSB desaprova l’ús de la vaga general per qüestions laborals
Lucha Obrera
Periodisme
Diari obrer aparegut a Barcelona del desembre del 1923 al gener del 1924, redactat per J.Maurín, Felipe Alaiz, Josep Viadiu, Antoni Amador, etc..
Es presentà com a defensor de la CNT en substitució de Solidaridad Obrera , suspesa Fou, en realitat, un diari sindicalista comunista sostingut econòmicament pels sindicats de la metallúrgia i dels transports de Barcelona
Acción Revolucionaria Sindicalista
Partit polític
Col·lectiu creat el 1975 a Barcelona per estudiants falangistes de la Universitat Autònoma pertanyents a l’Organización de Estudiantes Universitarios i que fluctuaven entre l’anarquisme i la socialdemocràcia (edità Autogestión).
En confluir amb altres militants d’“esquerra falangista” radicals, originà la Coordinadora de Grupos Autogestionarios El ràpid ascens de la CNT frustrà qualsevol expectativa de creixement i els seus membres s’integraren en l’organització llibertària
Ramon Archs
Història
Política
Dirigent cenetista, fill de Manuel Archs.
Fou inspirador de l’estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21 Detingut a l’estiu del 1921, després de l’assassinat d’Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues
Solidaridad Obrera

Capçalera de Solidaridad Obrera (segona època)
Setmanari
Òrgan de premsa de la federació de societats obreres del mateix nom que aparegué a Barcelona com a setmanari el 19 d’octubre de 1907.
Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia , i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per c, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel V Moreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n’era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera de…
Protestes contra la guerra del Marroc
Hi ha protestes contra la guerra del Marroc A València, vint societats obreres acorden la vaga general l’exèrcit utilitza l’artilleria contra els revoltats A Cullera, són assassinats tres funcionaris judicials El govern dissol la CNT
Llei de Fugues
Denominació aplicada a l’autorització legal de la força pública per a disparar contra els detinguts en cas de fuga.
Fou el pretext aplicat sobretot contra els sindicalistes de la CNT, especialment en moments de màxima tensió social, com en 1920-23 a Barcelona pistolerisme o en 1931-32 a Sevilla fets del parc de María Luisa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina