Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
Mateu Bruguera i Lladó
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
En plena Renaixença, les seves obres constituïren un exemple de la consciència de l’època sobre l’estreta vinculació entre història i identitat collectiva El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Cronicón de Barcelona Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia 1861, Historia general de la religiosa y militar orden de los caballeros del Temple desde su origen hasta su extinción , en tres volums 1888-89, i, la seva obra més important, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713-…
,
Charles Collet
Escultura
Escultor suís.
Format a Ginebra 1918-23 El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer Es presentà el 1928 en una collectiva de les galeries Dalmau El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana Durant la guerra civil de 1936-39 tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona 1957-66 Participà del Noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que,…
Ramon II de Roergue
Història
Comte de Roergue i, en part, d’Albigès i Carcí, marquès, en part, de Septimània i duc, en part, d’Aquitània (937-961).
Fill i successor del comte Ermengol I i d’Adelaida i nebot del comte Ramon II de Tolosa Es casà amb Berta d’Arle o Provença, vídua de Bosó de Borgonya i filla del comte Bosó I d’Arle-Avinyó, marquès de Toscana El 951, sota la seva ègida, formà una expedició collectiva a Roma amb roergats i alvernesos Al seu testament del 961, fet poc abans d’ésser assassinat, en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, s’esmenta un alou que tenia al Rosselló Ja era mort quan el comte Borrell II de Barcelona anà a Rodés per casar-se amb la seva filla Ledgarda 967 Tingué una altra filla, Ermengarda o Ermessenda…
Antoni Marí i Ribas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte i pintor decorador d’ofici, des del 1940 es dedicà exclusivament a l’art Començà a pintar dins l’impressionisme, i evolucionà cap al dibuix expressionista, a la tinta, en què juguen la taca i la línia amb gran llibertat En aquesta última dedicació, que acabà essent l’única, és on es manifesta la personalitat del creador La seva obra, amb canvis lents, és molt característica hi predomina el grup humà, espès i popular, sobre el paisatge i la figura aïllada Els vaixells i les construccions principalment urbanes, algun cop tema principal, solen ésser el fons d’escenes de port, de…
François Loyer
Art
Historiador de l’art francès.
Ha estat mestre de conferències a la Universitat de l’Haute-Bretagne i conservador de la secció del s XX del Musée d’Arts Décoratifs de París Crític d’arquitectura de la revista L’Oeil , és encarregat de curs de l’Escola de Belles Arts de la Sorbona Ha publicat Le Siècle de l’industrie 1983, Paul Hankar la Naissance de l’Art Nouveau 1986, Victor Horta Hotel Tassel 1893-1895 1986, amb Jean Delhaye, Henri Sauvage les immeubles à gradins 1987, amb Hélène Guéne, Paris XIXe siècle l’immeuble et la rue 1987, Réussir les épreuves du CAPES de documentation extreme, interne et spécifiques 1996, amb…
Ernesto Neto
Escultura
Escultor brasiler.
Viu i treballa a Rio de Janeiro Estudià a l’Escola d’Arts Visuals Pargua Lage i al Museo d’Arte Moderna de Rio de Janeiro Artista antiforma, prengué part del moviment neoconcret, aparegut entre el 1950 i el 1960 al Brasil i en què per primer cop es collocà l’espectador al centre de l’acció creativa Treballa escultures de textura tova, lycra translúcida, de formes elàstiques i materials modestos on les sensacions de lleugeresa i de pes s’equilibren Juga amb els materials de l’interior de les seves creacions per a estimular sentits com l’olfacte o el tacte L’obra va estretament lligada al lloc…
Els germans Masllorens, d'Olot
Etiquetes de Manuel Masllorens i Saderra La família Masllorens és un cas de fidelitat al sector tèxtil i a Olot, ja que la seva dedicació a aquestes activitats supera llargament els 200 anys, segons es pot veure en el quadre adjunt sobre denominacions i titulars de l’empresa familiar El primer de la sèrie devia ser un teixidor de llana, ja que la seva trajectòria és anterior a la introducció del gènere de punt Les diverses generacions segueixen tot el procés d’industrialització comencen en l’etapa pre-industrial i arriben a la plena mecanització amb els telers moderns Com a fabricants de…
Johnny Dodds
Música
Clarinetista nord-americà de jazz, germà de Baby Dodds.
Pràcticament autodidacte, debutà a la banda de Kid Ory 1911-18 El 1920 deixà Nova Orleans per entrar a la Creole Jazz Band de King Oliver a Chicago i participà en les millors gravacions del grup Després tocà a diverses formacions i dirigí la seva pròpia banda al local Kelly’s Stables 1924-30 Durant aquest període dugué a terme força enregistraments, tant sota el seu nom com collaborant amb altres músics Destaquen els que feu amb els grups Hot Five i Hot Seven de Louis Armstrong Fou el clarinetista líder i el representant més pur de l’estil Nova Orleans Els anys trenta, amb el declivi d’…
dipòsit legal
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, formalitat administrativa prèvia a la inscripció en el registre de la propietat intel·lectual que ha de complir l’impressor o el productor d’una obra.
Consisteix a lliurar-ne exemplars a l’estat sia una obra escrita llibre, diari, fullet, etc o impressions fotografies, films, etc o impressions o enregistraments En general és una inscripció que consta d’un número precedit de la sigla o les sigles de la ciutat on hom ha dut a terme el lliurament Els exemplars de les obres lliurats a l’Administració es destinen a biblioteques nacionals i públiques després d’haver estat objecte de catalogació o d’inventari per elaborar la bibliografia nacional El conjunt d’aquests documents constitueix la memòria collectiva, que ha de ser conservada…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1936
Dret
Llei d’autonomia atorgada al País Basc per la República Espanyola per l’octubre del 1936.
El primer projecte d’estatut juny del 1931 i el segon abril del 1932 havien trobat l’oposició del govern Azaña i dels municipis de Navarra, respectivament Així mateix, el projecte definitiu aprovat per Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i ratificat per plebiscit novembre del 1933, havia estat impedit per tradicionalistes, monàrquics i cedistes d’ésser aprovat a les corts Això provocà, a l’estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l’assemblea de parlamentaris a Zumárraga fos seguida de la dimissió collectiva dels ajuntaments i facilités un apropament a l’Esquerra Republicana de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina