Resultats de la cerca

Sacerdot 1361 i doctor en teologia a Oxford 1372, hi fou també professor 1363-81 Formà part d’una comissió tramesa a Bruges per discutir amb els representants del papa algunes tesis polítiques opositor del sistema de prebendes i beneficis eclesiàstics, negava tot poder directe o indirecte a l’Església, fet que li valgué la protecció del duc de Lancaster, Joan de Gaunt Acusat a Roma per William Courtenay, bisbe de Londres, enemic del duc, Gregori XI condemnà dinou proposicions extretes del De civili dominio 1377, bé que la intervenció del duc evità l’aplicació de les sancions i la presó Les…

L’Església ha tingut, des dels seus orígens, un ministeri per a presidir les esglésies o comunitats locals El concili II del Vaticà afirma que el ministeri eclesiàstic, d’institució divina, s’exerceix segons diversos graus, els quals des de l’antigor porten el nom d' episcopat , presbiterat i diaconat Aquests tres graus , com a tals, esdevinguts clàssics, són d’institució eclesiàstica, i només l' únic ministeri que objectiven pertany al voler diví La missió primordial del ministeri és significar i garantir la comunió en la fe apostòlica i alhora presidir la celebració…

Als catorze anys es traslladà amb la seva família a Barcelona i feu estudis al Conservatori Municipal, on, entre d’altres, tingué com a mestre Josep Maria Vallvé, organista de santa Anna El 1906 ingressà a la Schola Orfeònica de Barcelona, de la qual fou sotsdirector Compongué nombroses peces corals per a aquesta formació, entre les quals Trista fi 1906, la sardana L’Hereu de l’Empordà 1907 la fuga a quatre veus Alleluia 1908, el poema simfònic Tornada a la pàtria 1909, amb text d’Apelles Mestres, i estrenada al Liceu el 1914, i la Missa a Sant Esteve estrenada el 1911 en ocasió del Congrés…

L’inici de la seva poesia constitueix un exemple clar de l’anomenat realisme històric, l’actitud combativa de qui, provinent del món rural, s’enfronta a la intellectualitat urbana Així ho palesen els seus primers llibres de poemes Temps de manobre i De l’Evangeli segons sant Lluc 1977, Cendra a l’abast i Viatge al record 1979, i també l’acidesa crítica de les notes de La quarteta informal 1988, signades amb el pseudònim Jep A partir de Notes mínimes d’un paisatge 1988, Pa d’àngel 1991, premi Les Talúries 1990 i Alt Urgell, plany i passió 1996, la seva lírica ha anat evolucionant cap a…

L’any 1933 publicà el seu primer recull de poemes El 1937 assistí al Congrés d’Intellectuals Antifeixistes de València Posteriorment anà a París, on entrà en contacte amb el surrealisme, i, el 1944, als EUA Des del 1945 formà part del servei diplomàtic del seu país, càrrec que dimití en protesta per la repressió de la revolta estudiantil del 1968 Dirigí les revistes Taller 1938-41, El Hijo Pródigo 1943 i, des del 1976, Vuelta , que deixà de publicar-se a la seva mort Com a poeta s’inicià dins una línia de compromís polític Raíz del hombre 1937, Bajo tu clara sombra 1937, Entre la piedra y la…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…

Constitueix la cinquena part o secció de l’Ordinari de la missa El text consisteix en tres invocacions breus que comencen sempre per les paraules Agnusdei ‘Anyell de Déu’ Musicalment no té cap forma concreta, per bé que en general sol respectar l’estructura ternària i repetitiva del text Sembla que fou introduït en el ritu llatí durant el segle VII pel papa Sergi I 687-701 Juntament amb el credo és un dels cants de la missa llatina d’introducció més moderna

Procedent d’una família emigrada al s XVIII a l’illa Maurici que posteriorment retornà a França, en 1948-50 visqué a Nigèria, on el seu pare havia estat destinat com a metge, estada que tingué una influència determinant en la seva obra En 1958-59 estudià a la Universitat de Bristol i, en tornar a Niça feu estudis a l’Institut d’Études Littéraires, on es diplomà el 1963 Posteriorment es llicencià a la Universitat d’Ais de Provença 1964 i es doctorà a la Universitat de Perpinyà el 1983 Ha estat professor en diverses universitats d’arreu del món Es revelà com a novellista el 1963 amb Le procés-…