Resultats de la cerca

Aquesta església, de localització avui desconeguda, surt mencionada per primera vegada en la dotació de Santa Maria de Tremp del 1109, moment en què fou confirmada pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà i el seu germà Arnau a l’esmentada canònica, junt amb altres béns amb què havia estat dotada pels comtes Ramon V i Valença, els seus pares Segons M Lledós i Mir, l’administració de l’església estigué en mans de l’ardiaca de Tremp, senyor del capítol de Tremp, fins l’any 1257, quan per una concòrdia passà a la mensa episcopal del bisbe d’Urgell L’existència d’una important capella…

Al començament del 1462 molts pagesos de la Muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució de la qüestió remença Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i amenaçaren Besalú Mentre la rebellió s’estenia cap al Lluçanès i l’Alta Muntanya, els senyors s’adreçaren al consell del Principat El reclutament d’un exèrcit per part d’aquest organisme, considerat illegal pel rei, fou causa immediata de la guerra contra Joan II Tant aquest com els seus oponents intentaren aconseguir l’aliança dels remences El monarca fou més afortunat i aconseguí que la…

Fill natural de Ramon, senyor de Timor, el qual l’encomanà al seu germà Pere II de Queralt per tal que el fes entrar a l’orde de l’Hospital o al Cister, o li donés el lloc de Rauric Es féu hospitaler, fou comanador de Sanper de Calanda, Casp i Amposta, i també fou un important diplomàtic Pere II l’envià al papa Martí IV per a demanar les dècimes, necessàries per a la campanya d’Àfrica 1282 Fou nunci d’Alfons II a Castella per a tractar una aliança o obtenir-ne la neutralitat 1286 Com a membre de la comissió conciliadora, ajudà a la concòrdia entre els unionistes aragonesos i el…

Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra 1254 Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons 1255, i fou present a la pau de Sòria amb els castellans 1256 Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia 1260 i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit 1264 Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels 1265 Amb el seu parent Berenguer V d’…

En 1443-55 fou ambaixador del Magnànim a Castella i, després, a Itàlia Regnant Joan II, intervingué en el reconeixement de Ferran de Nàpols pel papa 1458, en la reconciliació del 1460 entre el rei i el seu fill Carles i en les negociacions de la concòrdia de Vilafranca el 1461 Durant la guerra civil de 1462-72 fou un dels millors generals de Joan II es distingí especialment en la defensa de la força de Girona 1462, en l’expugnació d’Ulldecona i la capitulació de Tortosa 1466 Joan Berenguer de Masdovelles li dedicà una poesia sobre la fidelitat al rei 1464 El 1468 fou governador,…

Aquesta església de Sant Martí no s’ha de confondre pas amb la parroquial d’Areny, ni amb Sant Martí del Sas, a Cornudella, ni tampoc amb l’església de Sant Miquel de Berganui La seva primera menció és de l’any 845, en comprar el monestir d’Alaó un camp “ in valle Areniense, in locum ubi dicitur Sancti Martini ” Aquesta església no pertanyia a l’esmentat monestir Era un temple de propietat comtal que més d’un segle després, l’any 980, els comtes Unifred i Sança encarregaren a Alaó per tal de restaurarlo al document, els comtes diuen tenir l’església dels seus pares, i que per negligència…

Generalment era acordada en cort, i s’aplicava a tant per foc, distribuïts segons categories de vegades era fixada damunt els llocs reials, baronials o eclesiàstics, i aquests feien llur propi repartiment El 1419 Alfons el Magnànim rebaixà al braç eclesiàstic l’import del dret, en consideració als deutes que arrossegaven del temps de Ferran I, i condonà per a l’esdevenidor als vassalls de l’Església el pagament del maridatge de les filles bastardes o illegítimes Aquesta concòrdia fou confirmada per Ferran II el 1481 i el 1510 A la cort de Barcelona del 1493 fou acordat que les…

Propietari agrícola, era fill d’una família d’arrel tradicionalista –el seu pare, Casimir Sangenís Bertrand, fou executat pel Tribunal Popular de Lleida a l’agost del 1936– l’esclat de la guerra el sorprengué a Barcelona Fugí a Andorra i d’allà a Irun per incorporar-se a les files de l’exèrcit facciós, amb el qual participà en l’ofensiva final sobre Catalunya, assolint diverses condecoracions de campanya Acabada la guerra reprengué els estudis de farmàcia a la Ciutat Comtal, tornant a Lleida 1948 amb la condició d' ex-combatiente i membre de FET-JONS Féu carrera política dins la Diputació…

Lluità al costat del comte Àlvar d’Urgell contra Jaume I de Catalunya-Aragó, signà la concòrdia del comte amb el de Foix 1256 i fou testimoni de les noces de Cecília de Foix amb Àlvar 1259 Fou enviat d’aquest al rei durant les discòrdies amb el vescomte de Cardona Tingué obligada Vilagrassa, per deutes de la cort 1264 És probablement un membre de la seva família el Bernat Ramon de Ribelles que fou castellà de Licata, a Sicília 1295 Jaume II el requerí per tal que deixés el servei del rei Frederic després del tractat d’Anagni Ell s’hi negà i li foren confiscats els béns a…

Fill de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya El seu pare el casà 1496 amb Joana, princesa d’Astúries i de Girona, filla dels Reis Catòlics Morta Isabel I de Castella 1504, Joana heretà Castella i Lleó, però, pel seu estat mental, Ferran II de Catalunya-Aragó en fou nomenat regent Nogensmenys, l’oposició d’una part de l’aristocràcia, partidària de Felip per raons personals i de comerç amb els Països Baixos, incità Ferran a retirar-se Felip, encara a l’estranger, signà amb Ferran la concòrdia de Salamanca 1505, que donava el poder a tots dos i a Joana Un cop arribat a…