Resultats de la cerca

S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan

Escriví per ordre de l’arquebisbe de Lund una Compendiosa historia regum Daniae a Skioldo ad Canutum VI , que comprèn del 300 al 1185, a més d’algunes obres històriques i jurídiques

Fill de Josep Maria Bayarri i Hurtado Obtingué el premi extraordinari de final de carrera 1952 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles Rebé el Premio Nacional d’escultura 1955 Fou un dels fundadors del Grup Parpalló Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàlliques Professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València 1976-1981 Rebé la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts 1996 i la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana 2010

Practicà altres esports com la gimnàstica i el rugbi Formà part de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona i de la selecció catalana Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant la secció de gimnàstica i esports de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Disputà els Jocs Olímpics de París 1924 en la categoria de pes ploma 62 kg Jugà a rugbi amb el Futbol Club Barcelona

Migcampista amb projecció atacant, arribà a la disciplina del Reial Club Deportiu Espanyol a l’inici de la temporada 2001-02 procedent del Vilobí Després de dos anys jugant al filial a segona B, el tècnic del primer equip el feu debutar a la Lliga al novembre del 2003 Fins l’any 2010 jugà un total de 196 partits oficials, 162 dels quals a primera divisió Marcà 23 gols, algun dels quals tan decisiu com el que en la darrera jornada de la Lliga 2005-06 permeté evitar el descens de l’equip a segona en el temps de descompte Unes quantes setmanes abans s’havia proclamat campió de Copa, marcant…

Defensa lateral esquerre que s’inicià a la Unió Esportiva Tàrrega La temporada 1996-97 s’incorporà al segon equip del RCD Espanyol i la temporada 1998-99 debutà amb el primer equip Posteriorment jugà amb l’Atlético de Madrid 1999-2000 i el Deportivo de la Corunya 2000-07, amb el qual guanyà dues Supercopes 2000, 2002 i una Copa del Rei 2002 També ha jugat amb el Vila-real 2007-11, el Benfica 2011-12, de nou amb l’Espanyol 2012-14, amb l’equip indi NorthEast United FC 2014-15, el belga Lierse SK 2015 i l’andorrà Futbol Club Santa Coloma des del 2016 Al final de la temporada 2016-17 anuncià la…

Collaborà primer en publicacions com Florita , Nicolás , Can-can i DDT , i també a Tretzevents Marxà a París, on treballà també per a Pardon , Stern o Playboy De retorn a Barcelona, collaborà en El Papus , que posteriorment dirigí Fou fundador i collaborador habitual d’ El Jueves , que dirigí El 1995 fou nomenat Catedràtic de l’Humor per la Universidad de Alcalá de Henares

Fill d’immigrants jueus russos, cresqué en una família pobra i hagué de treballar des de la infantesa en una multitud de feines, que compaginà amb la formació d’actor a l’American Academy of Dramatic Arts, on començà a utilitzar el pseudònim pel qual seria conegut i que acabà adoptant com el seu nom El 1941 s’allistà a la marina, que abandonà dos anys més tard per una lesió Inicialment orientat al teatre, la bona acollida de la seva actuació a The Strange Love of Martha Ivers 1946, de Lewis Milestone, el decantà pel cinema Després de I Walk Alone 1947, Byron Haskin, el 1949…

Vida Fou el representant més important del panorama operístic italià del principi del segle XIX, lloc que ocupà sense rival fins l’arribada dels primers èxits de G Verdi El seu estil entroncà clarament amb la tradició de l’òpera italiana de la centúria anterior, però en les últimes òperes s’aprecià una tendència cap al drama romàntic La donna del lago o la grand opéra Guillaume Tell Tot i que l’estil rossinià és molt personal i fàcilment identificable, suposà l’establiment d’uns esquemes que serviren de model indiscutible per a l’òpera italiana de la primera meitat del segle XIX Encara…

Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent  per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la fi de la…