Resultats de la cerca
Es mostren 2605 resultats
Muḥammad III de Granada
Història
Tercer rei de Granada (1301-08), fill i successor de Muḥammad II.
Amplià els dominis granadins conquesta de Ceuta, el 1206, i de diverses places nord-africanes però, esdevingut cec, fou obligat a abdicar a favor del seu germà Naṣr Malalt també aquest 1310 tornà al govern temporalment
Caernarvon
Ciutat
Capital del comtat de Gwynedd, a Gal·les, Gran Bretanya, vora la badia de Caernarfon.
Port i centre industrial És conservat el castell construït per Eduard I d’Anglaterra a la fi de la conquesta del país, en el qual nasqué el seu fill Eduard, primer príncep no independent de Galles
Demòcares
Història
Orador.
Nebot de Demòstenes i, com ell, enemic dels macedonis La conquesta d’Atenes per Demetri I de Macedònia 307 representà el moment de màxima reputació de l’orador, però el seu nacionalisme el condemnà a l’ostracisme
Alhauec
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó d’es Pla de Vila, posterior a la conquesta catalana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou elegida a un dels quatre termes restants
tractat d’Ágreda
Història
Tractat signat a Campilla i a Ágreda el 27 i el 28 de març de 1281 entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç.
En canvi del reconeixement d’aquest darrer com a hereu de Castella, Pere obtingué diverses viles de frontera, entre d’altres, Albarrasí també fou acordada la conquesta i el repartiment de Navarra entre els reis català i castellà
les Pinyeres
Santuari de la Mare de Déu de les Pinyeres, al Masroig
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi del Masroig
(Priorat), a 187 m alt. damunt la riba esquerra del riu de Siurana.
El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc temps després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell Destruït durant la guerra dels Segadors, l’actual santuari s XVIII fou construït sobre les ruïnes de l’antiga església romànica
quad | quada
Història
Individu d’un antic poble germànic, de la família dels sueus, establert a l’actual Moràvia.
Amb els marcomans combateren contra Marc Aureli i Còmmode s II, amb qui signaren la pau Envaïren sovint el territori imperial 282, 358, 375 i sembla que alguns s’uniren als vàndals en la conquesta de la península Ibèrica
‘Abd al-Wāḥid al-Marrākušī
Historiografia
Historiador àrab.
Residí a Al-Andalus És autor d’una història dels almohades Kitāb al-Mu'ǧib fī talḫīs aḫbār al-Magrib , precedida de l’andalusina des de la conquesta àrab Recull l’obra d’historiadors anteriors, sobretot d’al-Ḥumaydī
batalla de Bouvines
Història
Militar
Acció militar esdevinguda a tocar de Bouvines (Flandes való) el 1214 entre l’exèrcit de Felip II August de França i les tropes de la coalició formada pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra, l’emperador Otó IV, els comtes de Flandes i de Boulogne i el duc de Brabant.
La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August
generós
Història
Al Regne de València, membre de l’estament militar que no havia estat armat; equivalia al donzell del Principat de Catalunya.
Hom distingia el generós de sang , que era el que descendia dels cavallers que havien participat en la conquesta del regne al segle XIII, del generós de privilegi , que ho havia esdevingut per concessió reial o n’era descedent