Resultats de la cerca
Es mostren 1743 resultats
Armand Barbès
Història
Revolucionari francès.
Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua La Revolució del 1848 l’alliberà Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854 Passà voluntàriament a l’exili, on morí
Jaume Alsina i Calvet
Veterinària
Veterinari i empresari.
Estudià a Saragossa, i el 1951 inicià l’activitat professional, centrada en els animals de tir i de càrrega, que abandonà per la mecanització dels treballs agrícoles Associat amb professionals del sector avícola de Reus, el 1956 inicià un negoci de ramaderia industrial i el 1959 fundà la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la qual, sota la seva direcció, es convertí en la més gran de l’Estat espanyol Anà integrant totes les fases del cicle productiu fins a constituir, el 1999, el Grup Alimentari Guissona Alcalde de Guissona els anys setanta, el 2010 rebé la Creu de Sant Jordi
Movimiento Marxista-Leninista
Partit polític
Grup juvenil format el 1997 amb l’objectiu de constituir el Reagrupamiento Comunista amb el Partit Comunista Obrer de Catalunya.
capitania
Militar
Demarcació territorial sobre la qual exerceix jurisdicció un capità general.
A l’Estat espanyol, des del 1835 fins el 1984 les capitanies generals dites també regions militars foren nou entre les quals hi havia la de Catalunya , la de València i la de les Balears A partir d’aquesta data, i en un període de tres anys, hom ha previst d’anar-les reorganitzant fins a constituir-ne només sis, entre les quals hi haurà una regió militar dels Pirineus Orientals , que comprendrà Catalunya i Aragó, una regió militar de Llevant , que comprendrà el País Valencià i Múrcia, a més d’una zona militar de Balears i una de Canàries , i cadascuna d’elles comandada per un…
Campionat de Barcelona
Golf
Competició de golf disputada anualment a Terrassa.
Organitzada pel Reial Club de Golf el Prat, durant els anys seixanta fou considerada una de les proves més rellevants del calendari golfístic estatal Fins el 1997 es feu a les installacions que el club tenia al Prat de Llobregat Es disputa entre tres i quatre dies en l’especialitat joc per cops, a la qual segueix una sèrie eliminatòria És la segona prova del calendari espanyol puntuable per als rànquings d’Espanya absoluts, júnior i sub-18 També ha estat puntuable per al rànquing mundial En unes quantes ocasions l’actuació dels seus participants s’ha tingut en compte per…
Agrupació Excursionista Catalana els Muntanyencs

Espeleòlegs de l'Agrupació Excursionista Catalana els Muntanyencs a l'interior de l'avenc d'en Roca (1908)
Agrupació Excursionista Catalana els Muntanyencs / Lluís Montans
Excursionisme
Entitat excursionista de Barcelona.
Fundada el 1898 sota la direcció de Víctor Brossa, fou presidida per Josep Maria Folch i Torres 1900, i posteriorment per Eduard Vidal i Riba L’any 1901 van organitzar un acte dedicat a Artur Osona i l’any següent homenatjaren Jacint Verdaguer com a promotor de l’excursionisme d’altura L’any 1902 es fusionà amb dos grups excursionistes de Barcelona anomenats el Sometent i el Renaixement per constituir l’Aplec Catalanista Aquest nou grup mantingué certa activitat en el camp de l’excursionisme científic i divulgatiu, però amb els anys l’activitat va anar decaient i es dissolgué El…
Inventari de Zones Humides de Catalunya
Projecte elaborat per la Direcció General de Boscos i Biodiversitat, del departament de medi ambient, amb l’objectiu d’enumerar i descriure les zones humides identificables sobre el territori com a entitats ecosistèmiques funcionals diferenciades del medi que les envolta.
El seu objectiu és facilitar l’aplicació i el compliment de la llei respecte a la gestió dels espais naturals i la protecció de les zones humides i constituir la base per a la redacció dels futurs plans sectorials de zones humides catalanes Actualment, té identificades 203 zones humides, cadascuna de les quals ha estat objecte d’una caracterització ecològica, d’una avaluació de l’interès i la problemàtica de conservació i d’una anàlisi per a optimitzar-ne la gestió Les zones humides de l’Inventari han estat georeferenciades en una cartografia digital, integrada en el sistema d’…
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc
buguenvíl·lia
buguenvíl·lia en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…
Institut de Foment del Treball Nacional
Institució proteccionista creada el 1879 a partir de la fusió entre el Foment de la Producció Nacional i l’Institut Industrial de Catalunya.
Entre els seus dirigents cal esmentar els presidents Josep Ferrer i Vidal i Manuel Feliu i Coma i els secretaris Francisco José Orellana i Pere Estasen i Cortada Organitzà exposicions sobre productes industrials catalans, muntà una biblioteca econòmica, s’oposà a la reforma de la contribució industrial del 1881, convocà diverses manifestacions proteccionistes per combatre l’aplicació de la base cinquena de l’aranzel del 1869 i publicà nombrosos manifests contra els tractats comercials perjudicials per a la indústria catalana Des del 1880 publicà una revista ‘El Eco de la Producción’ El 1889 s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina