Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
María Milagrosa Martínez Navarro

María Milagrosa Martínez Navarro
Política
Política i advocada.
Llicenciada en dret, ingressà de jove a les files del Partido Popular ocupà càrrecs polítics, entre els quals el d'alcaldessa de Novelda Alacant durant els anys 1995 al 2004, exceptuant el període comprès entre els anys 1997 i 1999, en què deixà el càrrec en perdre una moció de censura, i novament a partir del 2011 Fou consellera de Turisme del Govern valencià 2004-07, i presidenta de les Corts Valencianes 2007-11, la segona dona en el càrrec des de l’inici de l’autogovern 1983 Fou reelegida diputada del PP a les Corts Valencianes l'any 2011 Dimití l’acta al març del 2014 en ser imputada en l…
Felipe Ribas
Escultura
Escultor andalús.
El seu estil, suau i amable, recorda el del seu mestre, ACano És autor del Retaule de Sant Joan Baptista convent de Santa Paula de Sevilla, el més semblant a la manera de Cano, del Retaule de la Concepció església de la Concepción de Lebrija i de part del Retaule de Sant Llorenç de Sevilla, que li traspassà JMartínez Montañés
Aḥmad al-Rāzī
Historiografia
Historiador andalusí.
És autor del Ta'riḥ muluk al-Andalus ‘Història dels emirs d’Al-Andalus’, d’una part del qual la descripció geogràfica de la península Ibèrica s’ha conservat la traducció castellana, coneguda per Crónica del moro Rasis , feta a partir d’una altra de portuguesa atribuïda a Gil Peres Considerada apòcrifa, Gayangos que l’edità i Sánchez Albornoz la creuen autèntica Darrerament Lévi-Provençal ha intentat de reconstituir el text àrab inclòs molt desfigurat a la Segunda Crónica General , 1344, basant-se en el text portuguès i en les citacions que en feren els geògrafs musulmans posteriors
Alfonso Fernández de Córdoba
Arts decoratives
Edició
Argenter i impressor castellà, possiblement jueu convers, establert a València des del 1477 per compte propi.
El 1478, associat amb l’impressor alemany Lambert Palmart, edità la versió catalana de la Bíblia de Bonifaci Ferrer, edició que fou feta cremar posteriorment Condemnat a mort, hagué de fugir de València el 1483 era establert a Múrcia i gestionava l’indult per retornar a València Hi imprimí 1484, sense indicar el seu nom, diversos tractats del bisbe Jaume Pérez entre els quals un Tractatus contra judaeos , que governava aleshores la seu de València
Juan de Mesa
Escultura
Escultor barroc andalús.
El 1606 entrà, a Sevilla, al taller de Martínez Montañés, el qual l’influí en gran manera, i el 1613 n'installà un de propi Entre les seves millors obres es destaquen El Cristo del Amor església del Salvador, de Sevilla i el Cristo del Gran Poder , també a Sevilla, d’un accentuat patetisme que evidencia el seu temperament apassionat
Juan de Mena
Literatura
Escriptor i poeta andalús.
Estudià a Itàlia i a Salamanca, on arribà a un bon coneixement del llatí Fou un personatge cortesà, i obtingué càrrecs a la cort de Joan II de Castella Traduí al castellà un extracte de la Ilíada , amb el títol Homero romanceado Introduí locucions i lèxic llatins, fet que engavanya la lectura de la seva prosa Hom destaca, entre la seva obra en vers, els poemes Lo claro-oscuro, Laberinto de fortuna o las trescientas, i La coronación del Marqués de Santillana
Fernando de las Infantas
Música
Compositor i teòleg andalús.
Era membre d’una família noble i dugué a terme diverses missions diplomàtiques L’any 1572 es desplaçà a Roma, on amplià els seus estudis i fou ordenat de sacerdot l’any 1584 S’oposà a la reforma del gradual romà que Gregori XIII havia encarregat a una comissió encapçalada per GP da Palestrina i Annibale Zoilo, i en aquesta causa tingué el suport del mateix Felip II, del qual era amic personal Com a teòleg freqüentà els cercles molinistes, fet que provocà que alguns dels seus escrits fossin prohibits Abans de la seva ordenació escriví música de forma ocasional, gairebé exclusivament…
Manuel Castro Mellado

Manuel Castro Mellado
© Arxiu M. Castro
Pintura
Pintor.
El 1952 s’establí amb la seva família a la ciutat de Barcelona, on feu estudis de pintura a l’Escola de Llotja i de gravat al Conservatori de les Arts del Llibre Inicià la seva carrera com a pintor i gravador a la segona meitat de la dècada de 1960 El 1966 fou premiat per l’Ajuntament de Barcelona, el 1967 participà en el Saló de Maig i el 1969 fou becat per la Fundació Castellblanch per ampliar els seus estudis artístics a París Posteriorment, en tornar a Barcelona, participà en més d’una cinquantena d’exposicions individuals i collectives i en fires d’art internacionals Collaborà amb altres…
Luci Anneu Sèneca
Historiografia
Retòrica
Rètor i historiador llatí, pare de Luci Anneu Sèneca.
A Roma, bé que mai no exercí com a orador, freqüentà els oradors més cèlebres i escriví una obra històrica —que s’ha perdut— que tractava dels fets esdevinguts a l’urbs, des de la fi de les guerres civils fins a la seva època També escriví una obra sobre les formes de retòrica del seu temps Oratorum et rhetorum sententiae divisiones colores , en dues parts, l’una anomenada Controversiae de la qual han estat conservats tres llibres i l’altra, un conjunt de declamationes d’argument històric o mitològic, anomenades Suasoriae
Luci Anneu Sèneca

Bust de Luci Anneu Sèneca (Neues Museum, Berlín)
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Filosofia
Història
Literatura
Escriptor, filòsof i polític llatí.
Fill de Luci Anneu Sèneca el Rètor, fou educat en el culte a la poesia i l’eloqüència A Roma, fou deixeble de Sotió, Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que l’iniciaren en la pràctica de certes doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intellectual molt profunda configuraren el seu estoïcisme humanitzat pel sentiment i la unitat d’estil i de pensament que lliga totes les seves obres L’any 31 dC obtingué la qüestura i començà la seva brillant carrera d’advocat, que hagué d’abandonar davant l’enveja de Calígula Des d’aleshores, es consagrà totalment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina