Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
base mitjana
Matemàtiques
Segment que uneix els punts mitjans dels costats no paral·lels d’un trapezi.
galerí
Disseny i arts gràfiques
Planxa de fusta, zinc o ferro escairada per dos costats formant angle recte.
A diferència de la galera, és emprat per a motlles petits
Torre de Nyòvols (Nyer)
Art romànic
Situació Basament d’aquesta torre, que s’endevina a mig coster, al centre de la fotografia ECSA - J Bolòs A l’oest del castell de Nyòvols, a l’altra banda de la Tet, damunt d’una roca, hi ha les restes d’una torre de guaita que segurament cal relacionar amb aquest castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 16’ 37” E És molt difícil d’arribar-hi És quasi impossible d’anar-hi travessant el riu engorjat També és molt difícil d’atansar-s’hi per l’abrupte i rocós vessant de muntanya que hi ha al seu darrere, venint dels Banys de Toès o dels Banys de Canavelles JBM Història Aquesta…
potència
Geologia
Gruix d’un estrat.
És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació
pica-soques
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels sítids, de l’ordre dels passeriformes.
Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre
altiplà Mexicà
Altiplà
Sèrie de planells elevats del centre de Mèxic que al N constitueix la continuació de les Grans Planes dels EUA.
La tanquen per tots costats les Sierras Madres mexicanes, per la qual cosa el clima és fred i sec 500 mm anuals de pluja Amb una alçada mitjana d’uns 1 500 m, hom hi distingeix dues parts l’altiplà septentrional, al N, i l’altiplà d’Anàhuac, al S Els materials que la componen són principalment sedimentaris de diverses èpoques des del Plistocè al Quaternari La vegetació de matolls i cactàcies cobreix irregularment la superfície de la regió Els escassos cursos d’aigua es perden sovint en conques tancades anomenades bolsones
balança de Roberval

Esquema simplificat d’una balança de Roberval; en blau el sistema mòbil desplaçat de la posició d’equilibri
© Fototeca.cat
Física
Balança de braços iguals en la qual els plats, en lloc de penjar dels extrems del canastró, reposen damunt dos ganivets, restant així al descobert per a fer fàcil la manipulació dels pesos i de la mercaderia.
Fou molt utilitzada comercialment abans de la difusió de la balança automàtica L’estabilitat dels plats damunt els respectius ganivets és aconseguida mitjançant dues tiges C 1 D 1 i C 2 D 2 , connectades entre elles per una barra D 1 DD 2 , que gira al voltant del punt fix D , la qual fa de segon canastró i que, juntament amb el primer, forma un parallelogram articulat en el qual els costats més curts tiges es desplacen sempre verticalment i els punts dels canastrons situats a l’eix de la balança romanen fixos
Vila-romà
Castell
Antic castell del municipi de Palamós (Baix Empordà), situats al sector muntanyós del NW del terme (darrers contraforts de les Gavarres).
Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa
capella palatina d’Aquisgrà
Capella
Capella del palau de Carlemany a Aquisgrà, iniciada el 796 i acabada per l’arquitecte Otó de Metz el 805.
Repetidament restaurada, i incorporada a l’edifici de la catedral, ha conservat, però, l’estructura original rotonda de planta octagonal coberta amb cúpula de pedra inicialment decorada amb mosaics venecians, envoltada per una nau de setze costats Inspirada en San Vitale de Ravenna, aquesta peça mestra de l’arquitectura carolíngia serví de model a esglésies de planta octagonal, com les de Mettlach Saarland i Ottmarsheim Alsàcia A la capella i al tresor de la catedral són conservades peces d’art mobiliari llàntia de coure de Frederic Barba-roja, tron de marbre i arca sepulcral d’…
estadi
Història
A l’antiga Grècia, lloc públic de 125 passes geomètriques per a curses, jocs atlètics, etc.
L’estadi era de forma rectangular, amb un extrem recte i l’altre en forma d’hemicicle on se situaven els jutges als costats hi havia graderies per al públic Inicialment servia per a les curses a peu, però després fou utilitzat per a d’altres esports Els més importants foren el d’Olímpia, considerat el primer, i els de Delfos, Epidaure, Efes i Atenes En la Roma antiga tingueren llur continuació eren de forma monumental, tenien més d’una pista i eren dividits per la spina i envoltats de graderies de marbre es destacaren els de Neró i Domicià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina