Resultats de la cerca

Situació Vista del costat sud-est, on manca l’absis, substituït per la porta moderna N Peregrina Aquesta ermita és situada a 550 m d’altura, en un terraplè on s’acaben els horts i comença la boscúria, darrere de la masia del Dalmau i davant del vessant de llevant de la carena del Montcau a la Mola Mapa 392M781 Situació 31TDG195124 L’accés més senzill per anar al mas Dalmau es troba a la carretera que va des de Castellar a Sant Llorenç Savall, on just després del quilòmetre 14 una pista a l’esquerra de la carretera ens permet arribar als diversos masos de la vall de Mur La masia del Dalmau es…

Rebé també formació artística d' Antoni Comerma , amic de la família Posteriorment es formà a Llotja, amb professors com Gerard Carbonell i Pasqual Capuz Treballà a la productora Balet i Blay, on el 1945 fou dibuixant de Garbancito de la Mancha , el primer llargmetratge de dibuixos animats fet a Europa, al qual seguiren, entre d’altres,  Sueños de Tay-Pi 1952 Interrompé la dedicació al cinema d’animació per treballar en historietes illustrades, en les quals utilitzà el pseudònim de Maite Novament tornà al cinema als Estudis Buch-Sanjuán, especialitzats en animació Posteriorment…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New Philharmonia Orchestra de Londres i…

Iniciada a Terrassa el 1967, està centrada en la invenció i el desenvolupament tècnic del cinema, en especial el denominat subestàndard, de caràcter familiar i amateur Consta d’uns 600 objectes distribuïts en tres apartats el precinema –amb diversos aparells òptics precursors del cinematògraf–, la joguina cinematogràfica –amb una particular dedicació al Cine NIC–, i el cinema no professional –amb una mostra que comprèn des del projector Pathé Baby del 1922 fins als darrers aparells de començament de la dècada del 1980– També disposa de tres apartats complementaris, de material gràfic,…

Cinturó vermell novè dan de judo, es proclamà dues vegades campió d’Espanya per equips representant la federació catalana 1958, 1959 El 1964 fundà i dirigí el Club de Judo Blanes, i el 1967 fundà el Gimnàs Condal de Barcelona Fou professor d’arbitratge de les federacions catalana i espanyola, i professor de l’escola d’entrenadors Fou cap del departament de judo, seleccionador català 1960-68 i membre de la comissió tècnica de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades FCJiDA 1970-72, vicepresident de la FCJiDA 1972-82 i president del collegi d’àrbitres de la Federació Espanyola de…

Sacerdot, fou catedràtic de matemàtiques de la Universitat de València Amb Baltasar Íñigo i Tomàs Vicent Tosca contribuí granment al foment d’aquestes ciències i a la renovació filosòfica que hi tingué lloc en el període del 1687 al 1727 segons Maians, un alumne seu fou el primer a Espanya que defensà la filosofia moderna en un acte oficial universitari A més d’algunes obres piadoses biografies, publicà una Arithmetica demonstrata 1699 A la seva mort deixà un gran nombre de manuscrits que palesen la dedicació a les matemàtiques i a l’astronomia, almenys ja des del 1681, amb un…

Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1943, amplià estudis a les universitats de Lieja 1946-47 i Neuchâtel 1954 Efectuà els primers treballs sobre la vall de Tena, la Ribera de Biescas, la morfotectònica de les serres de Bellmunt, de Milany i de Puigsacalm, la presència cambriana a la vall de Ribes i la clotada d’erosió de Sant Vicenç de Castellet 1945-48 Es doctorà el 1952 amb una tesi sobre el Pirineu axial català Feu després un remarcable livret-guide sobre el Sistema Mediterrani Català per al Congrés d’Investigació sobre el Quaternari El 1957 inicià la dedicació a les…

La seva dedicació a la literatura s’emmarca en l’àmbit de la narrativa de temàtica juvenil, públic entre el qual assolí una gran popularitat D’entre la seva abundant producció destaquen novelles i narracions com ara No fiqueu llorers sobre el meu nom 1980, premi Ciutat de València - Malvarosa, Mor una vida es trenca un amor 1981, L’anell del papa Lluna 1992, L’illa del Faraó 1997, Només la mar ens parlarà d’amor  2000, Premi Bancaixa Juvenil 1999,  Cartes d’amor i de mort  2001, Premi Ciutat de Torrent,   L’autobús d’aniràs i no tornaràs 2001, premi Vicent Silvestre 2000,  El…

Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…

Després d’iniciar la seva formació amb Oliet, aleshores resident a Onda, cursà estudis artístics en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on també exercí la docència 1861-68, dedicació professional que més tard continuà a l’institut d’ensenyament mitjà de Castelló En aquesta darrera ciutat participà activament en els diversos moviments socials i culturals, i obrí una acadèmia d’arts on es formaren la major part dels artistes castellonencs del darrer terç del s XIX És autor d’un tractat sobre dibuix i d’un estudi sobre la imatge del Salvador d’Onda, però sobretot és…