Resultats de la cerca
Es mostren 999 resultats
regió europea
Dret internacional
Unitat territorial de primer nivell definida per la Comissió de les Comunitats Europees, segons la Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques (NUTS) que aquest mateix organisme ha establert.
N'hi ha un total de 65 regions 66 amb el territori francès d’ultramar Els Països Catalans dins d’Espanya constitueixen una regió europea l’Est, amb el 2% del PIB, el 2,7% de la superfície i el 3,2% de la població de la Comunitat Catalunya del Nord forma part de la regió de la Mediterrània L’Assemblea de les Regions d’Europa defineix com a regió europea tota entitat situada immediatament per sota del nivell de l’estat central dotada de representativitat política, assegurada per l’existència d’un consell regional elegit o, en cas que no n'hi hagi, per una associació o un organisme…
llenguatge d’etiquetatge extensible
Electrònica i informàtica
Llenguatge de marques, derivat de l’SGML, per a la construcció de pàgines web, en què el dissenyador pot definir les seves pròpies marques.
Basat en etiquetes, fou desenvolupat pel World Wide Web Consortium Entra en clara competència amb l’HTML Defineix un conjunt de regles per a codificar documents en format text que és llegible tant per éssers humans com per computadors Els objectius de disseny d’aquest llenguatge foren la simplicitat, la generalització i la usabilitat a través d’internet Tot i que originalment es dissenyà per a formatar textos, s’utilitza àmpliament per a la representació d’estructures de dades per exemple, serveis web Hi ha definits nombrosos llenguatges basats en XML, alguns exemples són Really…
Unión Centrista
Partit polític
Plataforma de “centristas, liberales y verdes” fundada a Madrid al març de 1995, per la confluència del Centre Democràtic i Social, del Partido Verde i de grups liberals, com ara la Unión Progresista Liberal, el Foro Jovellanos i el Partit Demòcrata Liberal de Catalunya.
És coneguda també com a Unión Centrista-Centro Democrático y Social Es defineix centrista liberal i pretén esdevenir una tercera via entre els conservadors i la socialdemocràcia En les eleccions legislatives de 1996 obtingué 44771 vots a Espanya i 3487 a Catalunya en les europees de 1999, 41496 vots a Espanya i 4551 a Catalunya, i en les eleccions autonòmiques d’aquest mateix any, 1065 vots Juan Carlos Giménez-Salinas n’és el cap a Catalunya i el coordinador general, Fernando García secretari general del CDS Edita Tercera Vía A l’octubre de 1999, l’exbanquer Mario Conde editor…
poder dispersiu
Física
Característica d’un medi transparent a la radiació electromagnètica.
Es defineix com la relació entre la diferència de les desviacions D de les ratlles F i C de l’hidrogen, de longituds d’ona λ F = 0,486 μm i λ C = 0,656 μm, i la desviació de la ratlla D del sodi, de longitud d’ona λ D = 0,589 μm, en travessar un prisma d’angle ϕ petit és a dir ϕ ≈ sin ϕ, fet amb el material que constitueix aquest medi El poder dispersiu K és expressat per on n F , n C i n D són els índexs de refracció del medi per a les longituds d’ona corresponents a les diferents ratlles L’invers del poder dispersiu és anomenat constringència
interfície de distribució de dades per fibra òptica
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa de fibra òptica caracteritzada pel mètode d'accés de pas de testimoni i per una disposició física en anell doble.
El tipus bàsic consisteix en dos anells concèntrics de fibra òptica que transmeten dades en sentits oposats, a una velocitat de 100 Mbps, procedents d’altres xarxes de velocitats més baixes, per a les quals fa la funció de backbone Tot i que les FDDI poden atènyer més de 100 km de llargada xarxa d’àrea àmplia o WAN, troben aplicació corrent tant a les xarxes d’àrea metropolitana MAN com a les d’àrea local LAN La necessitat de transmetre la veu per commutació de circuits juntament amb les dades per commutació de paquets ha donat lloc a l’FDDI-II, que té, però, un límit de…
Sindicat de Quadres de Catalunya
Història
Central sindical fundada a Barcelona a la fi de l’any 1978 com a coordinació de seccions sindicals de tots els sectors d’activitat i amb estructura bàsicament territorial.
Defensa la natura nacional del Principat de Catalunya, el seu camp d’actuació, i es defineix com a sindicat reformista i reivindicatiu que postula una major participació de dret dels treballadors en l’empresa i l’Administració, en lloc de la seva collaboració de fet, tot tendint a la cogestió Creat originàriament com a organització sindical de quadres assalariats amb responsabilitat de gestió o de personal, ha anat esdevenint, en la seva línia de dotar Catalunya d’un sindicalisme autòcton eficaç, un sindicat de tots els treballadors Té un paper important en la coordinació…
Benedetto Croce

Benedetto Croce
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Política
Filòsof, historiador i polític italià.
Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la…
Els Verds-Unió Verda (Alternativa Ecologista de Catalunya)
Partit polític
Partit constituït a Mataró el 1989 per Josep Lluís Freijo, exmembre d’Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya.
Es defineix ecologista i pacifista El 1992 concorregué a les eleccions autonòmiques 14041 vots El 1993 participà en la fundació d’ Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya , però poc després abandonà el procés El 1995 el partit es transformà en Alternativa Ecologista de Catalunya-Adherits a Els Verds Europeus Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1995 14651 vots En les legislatives de 1996 presentà la candidatura Els Verds Europeus-Alternativa Ecologista de Catalunya 7828 vots En les eleccions europees de 1999, concorregué en la llista Los Verdes-Grupo Verde 36623…
bisell

Bisell d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.
També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’…
quantitat de moviment
Física
Per a un punt material de massa m, vector p definit per p=m v, on v és la velocitat del punt material.
És anomenat també moment lineal del punt La seva variació en el temps, d p/ dt , és relacionada amb la resultant R de les forces que actuen sobre el punt mitjançant l’expressió d p/ dt= R Per a un sistema de punts, hom defineix la quantitat de moviment del sistema per Si v G és la velocitat del centre de masses del sistema, aleshores se satisfà que P = M v G , on és la massa total del sistema Si les forces internes que s’exerceixen mútuament els punts del sistema satisfan la llei d’acció i reacció tercera llei de Newton, aleshores la variació temporal de P és igual a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina