Resultats de la cerca

Fou professor a Berna 1891, a Halle 1904 i, des del 1906, a Viena, on collaborà amb Albrecht Penck S'especialitzà en climatologia general i glacial i el 1909 fou elegit vicepresident de l’Associació Austríaca de Meteorologia Establí la teoria de l’existència d’uns cicles climàtics de 35 anys cicle de Brückner , la qual era conseqüència no pas de la realitat, sinó dels mètodes matemàtics emprats en establir-la Entre les seves obres cal esmentar Klimaschwankungen seit 1700 ‘Oscillacions climàtiques des del 1700’, 1890, Die feste Erdrinde und ihre Formen ‘La crosta ferma de la Terra i les seves…

Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política en la història’,…

Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes històrics i…

Es graduà a les universitats d’Amsterdam i Göttingen 1919-25 Doctorat el 1928, des del 1931 fou professor a la Universitat de Leipzig Després de la Segona Guerra Mundial, treballà per a l’empresa multinacional Shell i a la John Hopkins University EUA Posteriorment ensenyà a la Universitat d’Amsterdam 1948-51 i, des d’aquest any, a la de Zuric fins que es retirà Capdavanter de la geometria algèbrica, és autor de Moderne Algebra 1931, Einführung in die algebraische Geometrie ‘Introducció a la geometria algèbrica’, 1939, Matematische Statistik 1965 i també d’obres sobre la història de la ciència…

Cofundador del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre les quals Texte un Zeichen 1954-57, escriví novelles i narracions de gran èxit, sobretot l’autobiografia Die Kirschen der Freiheit ‘Les cireres de la llibertat’, 1952 i la novella Sansibar oder der letzte Grund ‘Zanzíbar o el darrer fonament’, 1957, crítica del totalitarisme que anulla la llibertat individual De gran èxit, si bé amb la crítica dividida, foren les novelles Die Rote ‘La pèl-roja’, 1960 i Efraim 1967 Entre les seves obres destaquen els nou relats publicats sota el títol de Mein Verschwinden in Providence ‘…

S'exilià a França el 1933, i s’installà als EUA el 1941 Escriptor de tendència realista, amb una tècnica virtuosa, escriví novelles sobre temes històrics Jud Süss , ‘El jueu Süss’, 1926, i la trilogia Josephus , de la qual forma part Der jüdische Krieg, 'La guerra jueva’, 1932 i sobre problemes polítics de l’època del feixisme Erfolg , ‘Èxit’, 1930 Die Geschwister Oppenheim , ‘Els germans Oppenheim’, 1934 Exil , ‘Exili’, 1939 Simone , 1944, publicada en anglès Els darrers anys de la seva vida escriví una biografia novellada de Goya Goya oder der Weg der Erkenntnis , ‘Goya o el camí del…

Després d’uns estudis gairebé autodidàctics i d’haver exercit com a professor d’escola, el comte Bunau l’incorporà a la seva biblioteca, a Noethenitz, l’any 1748, on restà fins el 1755, que anà a Roma, arran de la seva conversió al catolicisme El 1758 el cardenal Albani, incondicional protector, el nomenà bibliotecari i conservador de les seves colleccions Més tard, el 1763, fou designat president-inspector de les antiguitats de Roma i els seus encontorns La seva obra —de catalogació d’antiguitats i teòrica— no és gaire extensa Com a treballs més importants cal destacar Gedanken über die…

Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel  alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de molts grups…

Ocupà càrrecs en diverses institucions acadèmiques alemanyes, com ara el de professor de musicologia a la Universitat de Greifswald 1939-41 i el de director de l’Institut Humbolt de Musicologia a Berlín 1946-58 Collaborà en les publicacions "Die Musikforschung" coeditor, 1948-61 i "Die Deutsches Jahrbuch der Musikwissenschaft" editor, 1956-66 Té diversos escrits sobre música antiga i contemporània, però els seus estudis se centraren principalment en la història del lied alemany, amb obres com Das frühdeutsche Lied 'El primer lied alemany' , 1927-28 -el primer gran estudi sobre la cançó…

Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und der…