Resultats de la cerca
Es mostren 2672 resultats
Sylt
Illa
La més septentrional i la més gran de les illes Frisones septentrionals, Alemanya, al land de Slesvig-Holstein.
És una estreta llenca de terra d’uns 40 km de llarg, disposada en direcció N-S davant la costa occidental de Dinamarca i d’Alemanya Centre turístic
Lliga del Rin
Història
Aliança negociada per Mazzarino, governant de França, amb els electors de Magúncia, Colònia, Trèveris i Hessen-Kassel i amb Suècia, per contrarestar la influència dels Habsburg als estats alemanys i mantenir els tractats de Westfàlia.
Renovada el 1661 i el 1663, s’hi afegiren l’elector de Brandenburg 1664, Dinamarca, Saxònia i Mecklenburg El 1667 es desfeu pel recel que inspiraren les pretensions franceses
illes Fèroe

Les cascades Múlafossur, a les illes Fèroe
Philippe Noth (CC BY-NC-ND 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag danès de l’Atlàntic nord, uns 450 km al SE d’Islàndia.
És format per 22 illes, de les quals 18 són habitades, d’origen volcànic i molt muntanyoses, recobertes de pastures i torberes El clima hi és oceànic, amb temperatures suaus, per influència del corrent de la deriva nord-atlàntica, i molt humit 1600 mm anuals de pluja, amb precipitacions freqüents a la tardor i a l’hivern Els principals recursos econòmics són la pesca bacallà, arengs i balenes, que ocupa un 40% de la població activa, i la cria d’ovins, per a llana i pell Els conreus, escassos, són d’ordi, patates i naps La capital és Tórshavn, port de pesca important Fou ocupat al segle IX per…
Comunitat Econòmica Europea
Els signataris del tractat d’adhesió a la Comunitat Econòmica Europea
© Fototeca.cat
Política
Economia
Organització internacional fundada el 1957 pel Tractat de Roma amb l’objectiu de crear un mercat únic entre els estats membres i integrada posteriorment dins la Unió Europea.
En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’ EURATOM Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius tarifes externes comunes unió duanera, elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea ECU el 1979 Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern Consell i Comissió fins el 1965, unificats en el Tractat de Brusselles, pel qual es creà les…
Escandinàvia

Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
Halmstad
Ciutat
Capital del län de Halland, Suècia, a la costa oriental del Kattegat, a la desembocadura del riu Nissan.
Té construcció de maquinària i motors, producció de cervesa, manufactures tèxtils, articles de cuir i conserves alimentàries salmó fumat Té enllaços ferroviaris amb Göteborg, Nässjö i Malmö i ferry boats amb Århus Dinamarca
frisó | frisona
Història
Individu d’un poble germànic instal·lat des de temps prehistòrics a la costa de la mar del Nord, entre la boca del Rin i la península de Jutlàndia.
Poc fusionats amb els romans, foren influïts pels anglosaxons Malgrat llur divisió entre Holanda, Alemanya i Dinamarca, conserven actualment consciència de llur unitat i, especialment a l’àrea holandesa, la llengua frisona, amb diverses modalitats dialectals
Ricard I de Normandia
Història
Duc de Normandia (942-996), fill de Guillem I.
Enfrontat amb Lluís IV de França, el derrotà amb l’ajut del rei Harold de Dinamarca Casat amb la filla del robertià Hug el Gran, consolidà el seu domini i afavorí l’accés a la corona francesa dels Capets
segona pau Nòrdica
Història
Nom donat al conjunt de tractats de pau signats entre Suècia i els països coalitzats contra ella que posaren fi a la guerra Nòrdica.
Pels tractats d’Estocolm 1719-20 Suècia cedí Bremen i Verden a Hannover, Stettin i la Pomerània al sud del riu Peene a Prússia i Slesvig a Dinamarca, a més de les concessions fetes a Rússia pel tractat de Nystad 1721
star system
Cinematografia
Fórmula comercial consistent a utilitzar la fama i popularitat d’alguns actors i actrius per tal d’assegurar l’èxit del film amb la consegüent explotació socioeconòmica i política d’aquests fenòmens.
Començà a Europa Dinamarca i Itàlia amb Lyda Borelli i Francesca Bertini, el 1912, i després ha estat explotat sistemàticament pels nord-americans Adolf Zukor en fou el capdavanter, seguit per Lillian Gish, Theda Bara, Mary Pickford, Douglas Fairbanks, Rodolfo Valentino, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina