Resultats de la cerca
Es mostren 8166 resultats
dret de flassades
Història
Impost municipal de Barcelona, creat el 1330, per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.
Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc
dret d’amarratge
Transports
Quantitat pagada als ports pel fet de tenir-hi amarrat un vaixell.
llacuna del dret
Dret
Manca de regulació legal produïda quan el conjunt de normes de caràcter legal no aporta cap regulació a una determinada situació de fet.
dret d’aventures
Història
Prerrogativa dels reis i senyors jurisdiccionals de presidir dins llurs territoris els torneigs i els altres fets d’armes i de rebre’n una exacció monetària.
preceptes del dret
Història del dret
Manaments obligatoris per naturalesa, definits també com a preceptes de la llei natural.
Vàlids per a tothom i per a totes les èpoques, Justinià els resumí, en les seves Institucions, en els tres següents honeste vivere , alterum nom laedere i suum cuique tribuere ‘viure honestament, no fer mal a altri i donar a cadascú el que li pertoca’
dret de visita
Dret internacional
Facultat que tenen els estats bel·ligerants d’aturar i inspeccionar, mentre durin les hostilitats, els vaixells mercants dels països neutrals, per tal de comprovar llur nacionalitat i assegurar-se de si porten contraban de guerra o no.
dret de visita
Dret processal
Facultat que el jutge dóna al cònjuge separat de visitar els seus fills menors en dies i hores fixats i, també, per estar amb ells fora del domicili del cònjuge que en té la guarda i custòdia.
dret de cisa
Història
Imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum (articles alimentaris, bestiar, robes) el valor de la qual era lliurat a l’erari.
Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc i per això fou anomenat també ajuda fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429 Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV 1284-95 Sovint era cobrat per arrendataris dits cisadors o ajudadors Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845
dret de sagristia
Història
Tribut que pagaven els masos i les cases benestants per tal que el sagristà pogués complir els seus càrrecs.
Era pagat normalment amb ordi, que els sagristans aplegaven i venien