Resultats de la cerca

L’escriptor més fecund del s XIV, en les seves obres, sobretot a Reci besední ‘Discursos de les vigílies’ i Reci nedelní a svátecní ‘Discursos dominicals i festius’, criticà l’autoritat eclesiàstica, la credulitat en els miracles, etc, i exposà tesis semblants a les de Wycliffe, que el fan un precursor dels hussites i de la Reforma

Fou elegit rei en morir Sisenand, per una assemblea de bisbes i pròcers, seguint l’esperit del concili IV de Toledo Dedicat a les institucions del reialme, durant el seu regnat es reuniren el concili V i el VI de Toledo 636 i 638, que augmentaren la influència eclesiàstica en el govern i iniciaren el reforçament del poder reial

Els croats es distingien per una creu de tela cosida al pit, símbol del vot d’obediència a l’Església en canvi de la protecció eclesiàstica sobre llur persona i llurs béns mentre durava l’expedició Mig pelegrí mig guerrer, el croat fou un aventurer amb la possibilitat de sortir del tancat món feudal i de manifestar la seva mística

Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona el 1362 Mestre en teologia a Perpinyà 1391 Exercí diversos càrrecs de l’orde i el 1407 fou nomenat provincial a Terra Santa, bé que renuncià el càrrec i restà a Barcelona Escriví un Chronicon , del 1349 al 1415, d’interès remarcable per a la història civil i eclesiàstica del seu temps

Bisbe de Württemberg 1933, fou el portaveu de l’oposició luterana al nazisme Organitzà l’Església evangèlica a Alemanya 1945 Entre les seves obres destaquen el recull de sermons Fünfzig Jahre im Dienst der Kirche ‘Cinquanta anys al servei de l’Església’, 1950 i Erinnerungen aus meinem Leben ‘Records de la meva vida’, 1953, sobre la situació eclesiàstica durant el nazisme

Fill petit del duc Ricard II, succeí el seu germà Ricard III S’enfrontà amb la noblesa feudal, especialment amb l’eclesiàstica, en fomentar la reforma del clergat a Normandia Feu costat a Enric I de França enfront del seu germà Robert a canvi del Vexin Francès Morí tornant d’un pelegrinatge a Terra Santa Fou pare del rei Guillem I d’Anglaterra

Participà en la primera guerra Carlina després del conveni de Bergara 1839 emigrà a França i a Roma, on acabà la carrera eclesiàstica Retornat a Catalunya, fundà a Lleida l’ Acadèmia Bibliograficomariana 1862 Autor de dos llibres sobre la predicació, d’un Breviarium marianum i d’una España sagrada , de la qual publicà només la part sobre el Segrià i les Garrigues

Conscient que el principi que només la Bíblia és paraula de Déu és desvirtuat quan la interpretació bíblica es fa exclusiva de l’autoritat eclesiàstica, es dedicà a l’estudi de l’Escriptura Els seus comentaris crítics, reunits en la Summa doctrinae de foedere et testamento Dei 1648, fan que sigui considerat com el primer representant significatiu d’una teologia sobre l’Aliança

El dret vigent parla d’una clausura comuna a totes les cases religioses i, en referir-se als monestirs de monges, distingeix la papal i la constitucional CIC 667 De primer fou un costum de les comunitats religioses El concili II del Laterà 1139 en promulgà les normes i Pius V la imposà com a llei comuna 1566

Consisteix en la privació de les responsabilitats, els privilegis, les dignitats i els honors vinculats al càrrec que ocupava fins al moment de la condemna La degradació canònica o eclesiàstica comporta la deposició i la reducció a l’estat laical La degradació militar té el caràcter d’infamant, impedeix de continuar formant part de l’exèrcit i comporta la pèrdua de tots els graus, condecoracions i pensions