Resultats de la cerca

Vida i obra Personalitat destacada de la cultura menorquina dels primers decennis del s XX, abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca A través de la “Revista de Menorca”, de què fou director des del 1898 fins a la guerra civil i que convertí en òrgan de l’Ateneu de Maó el 1906, interpretà amb rigor documents i textos cabdals per a la història teatral menorquina estudià l’activitat teatral de la burgesia maonesa al llarg del s XIX i edità la Presa de Menorca 1930, la peça dramàtica més antiga de l’illa, i la Història de la invenció de Nostra Senyora del Toro 1931,…

Cofundador i director d’Angle editorial i responsable de l’empresa cultural Transversal, va ser cap de Cultura d’“El Pou de la Gallina” i del diari “Regió 7”, responsable del seu suplement a “Idees” i redactor de la revista “Faig” També és responsable del projecte museogràfic de Món Sant Benet Ha publicat En el llindar , un conjunt de tres novelles curtes

Pertanyent a una família d’editors d’origen alemany actius des de mitjan segle XIX, treballà a l’empresa familiar, primer com a aprenent i finalment com a soci 1902 El 1917 fundà el seu propi negoci, l’EC Schirmer, i es dedicà especialment a la publicació d’obres musicològiques i de colleccions musicals universitàries, com ara "Choral Repertory of the Harvard University Glee Club" Més tard, començà a publicar composicions de músics nord-americans del segle XX, entre els quals destaquen Howard Boatwright, Randall Thompson, Douglas Moore i Aaron Copland Quan morí, el negoci passà a mans del seu…

Vida Periodista cinematogràfic vinculat des de l’any 1930 a publicacions com ara "El Matí" i "Mirador", dirigí la revista "Flama" de la Federació de Joves Cristians Amb el crític de cinema i decorador Bartomeu Llongueras i Galí, el 1934 obrí el cinema Maryland de Barcelona i hi programà títols d’alta qualitat fins l’any 1936 A partir del 1939 fou cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer Ibérica i també exercí la crítica a les publicacions "El Correo Catalán", "Crítica" 1944-50, "Imágenes" 1945-61, i a Radio Nacional de España RNE Es casà amb la periodista María Fernanda Gañán,…

Vida Exercí durant dos anys 1910-12 la direcció artística d’"Arte y Cinematografía" Després creà el 1912 i amb el seu germà Eduard, la revista "El Mundo Cinematográfico", publicació que durant més de dotze anys defensà els interessos del cinema espanyol D’altra banda, i amb la collaboració de Victoriano Saludes Soca i el suport de Carles Maristany, el 1919 impulsà la creació de Metropilitan, entitat constituïda amb el propòsit d’edificar el cinema Coliseum inaugurat el 1923 sota la seva gerència Seguint les petjades del seu germà, representant de l’Éclair i d’altres marques estrangeres, el…

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…

Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític Publicà La lucha por Europa 1952, La democracia como objetivo 1978, Unos granos de cordura 1982, etc

Com un dels principals promotors de la indústria del llibre a Catalunya, fundà l' Editorial Gustau Gili Fou també president i fundador de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i de l’Institut Català de les Arts del Llibre Pertanyent a la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona 1916 i diputat provincial 1931 Publicà les seves experiències en Bosquejo de una política del libro 1944

El 1932 es llicencià en filosofia a Barcelona fou professor, el mateix any, a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona el 1939, en acabar la guerra civil, li fou impedit de continuar-hi El 1941 creà, junt amb Alexandre Argullós, les Edicions Ariel Impartí cursos i seminaris privats des del 1960, i el 1969 fou contractat com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1979 fou nomenat catedràtic interí Sense haver deixat, pròpiament, una obra escrita, exercí tanmateix una tasca important de formador de pensadors i filòsofs

Establert a Barcelona el 1840 com a relligador i llibreter, amb l’ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill fundà una editorial especialitzada en l’edició de llibres d’ensenyament de llengua castellana, d’una gran difusió a la península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina