Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
Miquel de Fabra
Història
Col·laborador, amb Domingo de Guzmán, en la fundació de l’orde dominicà (1215-16).
S'hi associà a Tolosa, i aquest l’envià a ensenyar teologia a París el 1217 El 1219 era a Barcelona per introduir l’orde a la corona catalanoaragonesa Fou confessor de Jaume I i participà en les conquestes de Mallorca i de València, regnes on treballà per l’establiment del cristianisme i la fundació de convents de l’orde El 1248 intervingué, amb Ramon de Penyafort i l’arquebisbe Pere d’Albalat, en el nomenament d’un bisbe per a Lleida És venerat com a beat
Marc Salvi Otó
Història
Emperador de Roma (69 dC).
Amic de Neró, aquest li prengué la seva muller Popea i l’envià a la Lusitània En rebellar-se Galba 68 dC, s’hi adherí per tal d’obtenir l’adopció, però no l’aconseguí i, vinculat amb elements fidels a la família julioclàudia, reivindicà la figura de Neró i es féu proclamar emperador Topà, però, amb el seu rival l’emperador Viteli i, bé que l’afrontà, sucumbí davant la superioritat de les seves forces S'occí amb un coratge i una serenitat proverbials
Tippū Sạḥib
Història
Soldà de Mysore, anomenat Bhadur (‘el valent’).
Fou instruït pels francesos, al servei dels quals combaté els marathes i els britànics 1767-82 El 1783, com a Soldà de Mysore 1783, envià una ambaixada a París, expulsà els britànics dels seus estats i atacà el rajà de Travancore, amic dels britànics 1789 Fou vençut per una coalició de britànics i marathes 1792 i es refugià a Seringapatam Rebé ajut francès i tornà a la lluita, però la derrota d’Abukir 1798 impedí l’arribada de nous reforços francesos Morí defensant Seringapatam
Alexandre II

Alexandre II
Vaticà
Cristianisme
Papa (1061-1073; Anselmo da Baggio).
Havia estat bisbe de Lucca abans de l’elecció papal Es voltà de bons consellers, com Pere Damià i Hildebrand, pensant en la reforma de l’Església, per a la qual envià diverses legacions arreu d’Europa Hagué d’enfrontar-se a l’antipapa Honori II Promogué les primeres croades —anomenades precroades— contra els àrabs a Sicília i en terres catalanes, per tal de prendre Barbastre 1064, aquesta sense gaire èxit, ja que la ciutat aragonesa tornà a mans de Mudàffar de Lleida l’any següent
Enrico Zuccalli
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Arquitecte italià, el més conegut d’una famosa dinastia d’arquitectes i mestres d’obra dels ssXVII i XVIII originària del cantó dels Grisons.
S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic
Juan Everardo Nithard
Cristianisme
Jesuïta tirolès.
Confessor de Marianna d’Àustria, muller i després vídua de Felip IV de Castella, fou introduït per aquesta al consell de regència fet també primer ministre i president del consell de la inquisició, de fet en fou un valido Més que no pas la seva política desencertada, el féu impopular la prohibició de les curses de braus i de les representacions teatrals L’enderrocà Joan Josep d’Àustria en el cop d’estat del 1669, iniciat a Barcelona Marianna d’Àustria envià Nithard a Roma com a ambaixador extraordinari 1669
Nicolau V
Cristianisme
Nom que adoptà Tommaso Parentucelli en esdevenir papa (1447-55).
Estudiant, malgrat moltes dificultats, figurà entre els membres del seguici del cardenal Albergati Oficial de la cúria, fou nomenat bisbe de Bolonya 1444, seu de la qual no arribà a prendre possessió Pacificà Roma i els Estats Pontificis, i promogué el tractat de Lodi 1454 per a la pacificació d’Itàlia Posà fi a les relíquies del cisma de Basilea i obtingué la renúncia de l’antipapa Fèlix V S'interessà pels estudis humanístics, impulsà la biblioteca del Vaticà i, preocupat per la Reforma, envià Nicolau de Cusa a Alemanya
Juli Nepos
Història
Emperador romà.
Es casà amb Verina, filla de l’emperador d’Orient Lleó I Aquest l’envià a Itàlia per oposar-lo a l’emperador Gliceri, que ell no reconeixia com a tal Proclamat emperador 474, afrontà els bàrbars, sense èxit, i hagué de reconèixer als visigots la possessió de l’Alvèrnia Mentre el cap de les milícies de la Gàllia es rebellava i proclamava emperador el seu fill Ròmul Augústul 475, Nepos es refugià a la Dalmàcia, i conservà el títol d’emperador, fins i tot quan Ròmul fou deposat Fou occit pels seus sequaços
Internacional Sindical Roja
Història
Organització creada el 1921 i desapareguda el 1934 al si de la Tercera Internacional per tal d’agrupar els sindicats.
Dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya, rebé el suport principalment del setmanari de Maurín Lucha Social 1919 El 1921 el comitè nacional de la CNT envià una delegació al congrés constituent de Moscou Arlandis, Ibáñez, Maurín, Nin després, Gaston Leval, on Nin restà com a membre del secretariat de la ISR El 1922, malgrat el predomini anarquista, el grup de “La Batalla” afavorí la creació d’uns comitès sindicalistes revolucionaris, que s’adheriren a la ISR i enviaren una delegació al tercer congrés 1924 Maurín, Jové, Trilles, Pérez Solís
alentidor elèctric
Transports
Tipus d’alentidor format per un estator, fixat al bastidor d’un vehicle, que porta unes bobines inductores i un rotor de material ferromagnètic que gira solidari amb l’arbre de transmissió: el rotor és format per dos discs, entre els quals hi ha l’estator, o bé per un de sol, interior a aquest.
Quan cal alentir el vehicle, hom envia corrent de la bateria a les bobines i el camp magnètic creat es tanca a través del rotor on indueix corrents elèctrics, dits de Foucault , que reaccionant amb el camp inductor, originen forces que s’oposen al gir del rotor, i així alenteixen l’arbre de transmissió L’energia perduda pel vehicle es transforma en calor en els plats, els quals, per tal de dissipar-la, solen portar aletes L’alentidor és emprat en els grans camions per alleugerir, a les baixades, el treball dels frens
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina