Resultats de la cerca
Es mostren 989 resultats
Theodor Däubler
Literatura catalana
Escriptor.
El seu centre espiritual fou Itàlia i esdevingué un dels capdavanters de l’expressionisme Escriví en prosa Der neue Standpunkt ‘El nou punt de vista’, 1916, Der heilige Berg Athos ‘La muntanya santa d’Athos’, 1923 i L’Africana 1928 La seva poesia és vinculada sovint amb problemes d’ordre filosòfic Das Nordlicht ‘L’Aurora’, 1910, Hesperien 1915, Hymne an Italien 1916
Víctor III
Cristianisme
Nom que prengué el monjo Desiderio di Benevento en esdvenir papa (1086-87).
Monjo de Montecassino, en fou abat i treballà per la seva restauració material i l’esplendor espiritual Creat cardenal, durant el pontificat de Gregori VII actuà de mitjancer entre el papa i els normands Fou successor de Gregori en la seu de Roma, i en continuà l’obra reformadora, que no pogué dur a terme, atesa la brevetat del seu pontificat
Kaspar von Stieler
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i lingüista alemany.
Traslladat a Turíngia el 1662, treballà com a secretari a diverses corts principesques i universitats L’any 1668 esdevingué membre de la Fruchtbringende Gesellschaft La seva obra comprèn poesia amorosa i espiritual i drames Com a lingüista publicà, sobretot, Der Teutscher Sprache Stammbaum und Wortwachs, oder Teutscher Sprachschatz ‘L’arbre genealògic de la llengua alemanya i la seva evolució, o lèxic alemany’, 1691
Antoni Martí i Monteys
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a Anvers i a Londres, i collaborà en La Veu de Catalunya , La Publicitat i El Matí Formà part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Poeta del simbolisme noucentista, influït pels francesos, publicà En el llindar 1918 i Instants 1924, dos volums de poesia propers a l’evolució del Noucentisme i d’influència carneriana
,
Josep Llord
Cristianisme
Literatura catalana
Escriptor.
Prevere, rector de Fondarella Segrià, fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona Publicà Foment de la pietat i devoció cristiana Barcelona 1693, en la tradició de la literatura espiritual jesuítica, amb la qual pretenia divulgar en català la meditació mitjançant la composició de lloc L’obra obtingué una gran difusió Palau i Dulcet aplega notícia de dinou edicions
,
nizarita
Islamisme
Membre d’una secta islàmica, branca de l’ismaïlisme.
Aquesta secta sorgí arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir mort el 1094 en ésser suplantat el seu fill Nizār, de qui derivà el nom dels seus seguidors Assoliren un poder polític assassí fins a la fi del segle XIII El seu cap espiritual —en resten seguidors a Síria, a l’Iran i a l’Índia— rep actualment el títol d’agakan
Cristina Kaufmann
Cristianisme
Religiosa de la comunitat de carmelitanes descalces de Mataró.
Atreta per una pintura d’El Greco, visità Espanya, on sintonitzà amb santa Teresa de Jesús i amb sant Joan de la Creu L’any 1964 ingressà a la comunitat del Carmel de Mataró, que va governar del 1973 al 2001 Per mitjà de la participació en diversos mitjans de comunicació, recessos i conferències transmeté al gran públic la seva intensa vida espiritual amb senzillesa i tendresa
Antonio de Castañeda
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic collegi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs
Clemente Rebora
Literatura italiana
Poeta italià.
Amb intenses preocupacions religioses i morals, ja paleses a Frammenti lirici 1913, sofrí una crisi espiritual, reflectida a Canti anonimi 1922 Retornat a la fe 1929, es retirà en un convent rosminià i fou ordenat de sacerdot 1936 Des de llavors, els seus llibres de poesia Via Crucis 1955, Curriculum vitae 1955, Gesù il Fedele 1956, Canti dell’infermità 1957, constitueixen un profund colloqui amb Déu
bisbat de Dénia
Història
Cristianisme
Bisbat
Jurisdicció eclesiàstica amb seu a Dénia, creada potser durant el període romà com a diòcesi de la província Cartaginense.
El primer bisbe conegut és Antoni documentat el 636, mentre que el darrer fou Marcià, documentat per darrera vegada el 693 No és clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab El fet és que al segle XI el rei de Dénia Muǧāhid i després el seu fill ‘Alī cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina