Resultats de la cerca
Es mostren 6810 resultats
Stil Novo
Escola poètica el nom de la qual fou emprat per Dant en el Purgatori per a descriure l’estil d’un grup de poetes italians dels s. XIII i XIV.
Guido Guinizzelli n'és considerat normalment el capdavanter, i els seus representants més brillants són Guido Cavalcanti i el mateix Dant en les seves obres líriques Altres poetes foren Cino da Pistoia, Lapo Gianni, Dino Frescobaldi, etc En tots ells són paleses les influències de la poesia cortesana provençal, del misticisme i la simplicitat franciscanes i de l’escola siciliana Quant a les característiques personals, cal destacar la delicadesa d’estil de Guinizzelli, del qual és un clar exemple el poema Al cor gentil ripara sempre amore , el llenguatge sensible i musical de Dant…
rococó
Música
Dit de l’estil musical del segle XVIII (~1725-80), anomenat així pel predomini de l’ornamentació delicada, elegant i una mica superficial en la melodia que recorda les característiques similars de les arts plàstiques.
Hom l’anomena també estil galant Sorgí principalment a França, des d’on s’estengué per tot Europa S'hi destacaren FCouperin, GPhTelemann, DScarlatti i molts altres hom en troba exemples també en obres de Haydn, Mozart i els compositors de l’escola de Mannheim
rumba
Música
Estil de música i ball cubà.
La rumba nasqué de la mescla entre els diversos estils europeus que arribaren a Cuba amb els colonitzadors i els ritmes i melodies indígenes i dels esclaus africans Té un compàs de 2/4, i els compassos es repeteixen de vuit en vuit El baix segueix el ritme de l’havanera Al final del segle XIX, a Cuba, el terme aplegava ritmes com el guaguancó , i més tard, als EUA, definia el son Els gitanos catalans recolliren la rumba que venia de l’illa caribenya i la mesclaren amb el seu bagatge musical i el flamenc D’aquí sorgí, al principi del segle XX, la rumba catalana a Barcelona, Lleida i Perpinyà…
mambo
Música
Estil de música i dansa cubà.
El mambo és una barreja de danzón , rumba i swing , de ritme sincopat però sense una cadència determinada ni accents regulars Creat els anys quaranta, el seu nom podria provenir del Congo o d’Angola i la seva paternitat musical és disputada entre Dámaso Pérez Prado, Orestes López i Antonio Arcaño Trompetes, congues i timbals hi tenen gran importància Durant els anys cinquanta les orquestres de Machito i Tito Puente el popularitzaren als Estats Units, i la de Benny Moré, a Cuba
Juan Pablo Rodríguez
Natació
Nedador especialitzat en l’estil papallona.
El 1985 arribà a Barcelona i s’afilià al Club Natació Montjuïc Fou dues vegades campió de Catalunya en els 200 m papallona 1988, 1989 i tres vegades subcampió d’Espanya d’aquesta mateixa prova, dues a l’estiu 1985, 1989 i una a l’hivern 1985
Montserrat Carbó Marquina
Natació
Nedadora especialitzada en l’estil braça.
Membre del Club Natació Sabadell Entrenada per Bert Sitters fou campiona de Catalunya de 100 m braça 1969, 1971, 1972 i de 200 m braça 1969-72 Campiona d’Espanya d’estiu de 100 m braça 1970 i de 200 m braça 1971, i d’hivern de 200 m braça 1970, 1971 El 1970 baté el rècord d’Espanya de 200 m estils Formà part de la selecció espanyola en deu ocasions
Carles Batalla Castells
Natació
Nedador especialitzat en l’estil esquena.
Membre del Club Natació Terrassa, fou campió d’Espanya juvenil 1966 de 200 m esquena El 1967 es proclamà subcampió estatal absolut en la mateixa prova En l’àmbit internacional, guanyà la prova dels 100 m esquena a l’encontre Turquia-Espanya júnior d’Istanbul 1966 i la dels 200 m esquena al Torneig de les Sis Na-cions de Lisboa 1967 Rebé la medalla de bronze de Serveis Distingits de la federació espanyola
Hans Backofen
Escultura
Escultor alemany, d’estil gòtic tardà.
Es dedicà a l’escultura funerària i dirigí un taller a Magúncia La seva obra més important és el sepulcre de l’arquebisbe d’Uriel de Gemmingen 1517-19, que es troba a la catedral de Magúncia
concitato
Música
Terme utilitzat per C. Monteverdi (stile concitato) per a referir-se a un estil de recitatiu basat en nombroses repeticions ràpides de notes (de manera semblant al tremolo) que buscava un efecte dramàtic d’excitació en la música.
Monteverdi l’emprà en obres com l’òpera Combattimento di Tancredi e Clorinda 1624 i en els Madrigali Guerrieri et Amorosi 1638 Alguns compositors posteriors fins al principi del segle XVIII imitaren aquest estil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina