Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
l’Alcúdia de Vilallonga
Barri
Barri de Vilallonga de la Safor, a la part més alta de la vila.
Era un antic lloc de moriscs 44 famílies el 1602 del terme del castell de Vilallonga
hesperornitiformes
Paleontologia
Ornitologia
Ordre d’ocells del superordre dels odontognats, que tenien les ales reduïdes i el coll llarg i prim.
Eren aquàtics i cabussadors i habitaven a Kansas i Montana Comprèn dues famílies hesperonítids i baptornítids
escitamínies
Botànica
Ordre de la classe de les monocotiledònies, constituït per plantes herbàcies perennes, sovint molt corpulentes, de fulles enteres grans i amples, proveïdes de grosses beines, i amb flors trímeres, zigomorfes o asimètriques, d’ovari ínfer i d’androceu generalment reduït.
Ordre típicament tropical, comprèn les famílies de les musàcies, de les zingiberàcies i de les cannàcies
Lleuxa
Despoblat
Despoblat del municipi de Fanzara (Alt Millars).
Era un poble de moriscs 15 famílies el 1563, i es despoblà amb l’expulsió del 1609
urticals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles alternes o oposades, habitualment estipulades, de flors acícliques, generalment unisexuals, de gineceu súper, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i normalment anemògames, i de fruits nuciformes o drupacis.
Comprèn fonamentalment les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies
readals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes principalment herbàcies, amb fulles alternes, amb flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, hipògines, diclamídies i sovint tetràmeres, disposades en inflorescències racemoses, i amb fruits en general secs i dehiscents.
Comprèn bàsicament les famílies de les caparàcies, de les crucíferes, de les papaveràcies i de les resedàcies
menuris
Ornitologia
Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes d’ales poc funcionals, tarsos alts i coberts d’escates còrnies, més grosses a la part anterior que a la posterior, i la siringe com la dels oscins, però només amb dos o tres parells de músculs.
Poden imitar tota mena de sorolls Comprèn dues famílies els menúrids, o ocells-lires , i els atricornítids
llei de les octaves de Newlands
Química
Periodicitat descoberta en el comportament dels elements químics el 1864 per J. A. R. Newlands en disposar els elements químics ordenats segons llur pes atòmic creixent i constatar que el primer element de la sèrie era anàleg al vuitè, el segon al novè i el tercer al desè.
La llei de les octaves fixa la divisió dels elements en famílies naturals grups i en períodes
moixons
Ornitologia
Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen de 5 a 8 parells de músculs a la siringe, i el múscul flexor del dit polze és independent.
Comprèn unes 4 000 espècies gairebé la meitat dels ocells actuals, repartides en més de 50 famílies
baronia d’Antella
Història
Títol concedit, el 1568, al cavaller Miquel de Salvador, senyor d’Antella, de Rafalet i de la Xarquia (Ribera Alta).
Passà a les famílies Dassió, Ferrer de Pròixida, Peres de Calataiud, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira