Resultats de la cerca
Es mostren 534 resultats
Miquel Biada i Bunyol

Miquel Biada i Bunyol
© Fototeca.cat
Economia
Història
Armador i empresari.
Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les…
Vancouver

Vista general de Vancouver
© Xevi Varela
Ciutat
Ciutat de la Colúmbia Britànica, Canadà.
Situada a la costa del Pacífic, forma un port natural a la badia de Burrard, braç de l’estret de Geòrgia Tercera aglomeració del país 2 116 581 h 2006, és centre del comerç canadenc pel Pacífic i cap de línia dels dos ferrocarrils transcontinentals el Canadian National i el Canadian Pacific La indústria de la fusta, la del paper i l’alimentària són les preponderants També té indústria metallúrgica, de material ferroviari, química i de construcció naval, i el turisme ha esdevingut, després de la indústria de la fusta, la principal activitat econòmica Hi té terminal l’oleoducte procedent d’…
La Maquinista Terrestre i Marítima

Cartell de La Maquinista Terrestre i Marítima
© Fototeca.cat
Societat anònima constituïda a Barcelona el 14 de setembre de 1855 i aprovada l’any següent pel govern d’Isabel II.
La seva finalitat era la construcció de tota mena de maquinària pesant L’origen de la societat fou la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Giralt Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyia Bonaplata el 1839 i la societat La Barcelonesa Tous, Ascacíbar i Companyia, fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar El capital, de vint milions de rals de billó, era repartit en cinc mil accions de quatre mil rals cadascuna Els principals accionistes foren, a més dels propietaris esmentats, Ramon Bonaplata, Josep M Serra, Joan Güell i Ferrer, José Antonio de Mendiguren i…
Esteve Terradas i Illa
Esteve Terradas i Illa (al centre) amb la junta de la Societat Astronòmica de Barcelona
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Enginyer industrial i de camins i matemàtic.
Estudià a Charlottenburg Berlín, Barcelona i Madrid Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid S’especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento També exercí una activitat pedagògica important Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de Barcelona Fundà un seminari…
Bozen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, capital de la província de Bozen, al Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Eisack i Talfer.
És un nucli comercial i industrial, afavorit per l’abundància d’energia elèctrica A causa de les belleses naturals i artístiques de la rodalia s’ha convertit en una gran localitat turística Hi ha encreuament de ferrocarrils i carreteres vers Àustria i la plana del Po Als s VII i VIII l’antiga Banzanum pertangué als ducs de Baviera posteriorment s XI passà als bisbes de Trento i als comtes del Tirol Del 1531 al 1890 fou del domini dels Habsburg, fins que formà part del regne napoleònic d’Itàlia El 1814 tornà a Àustria Pel tractat de Saint-Germain-en-Laye 1919 la ciutat fou…
Andreu Montaner i Serra

Andreu Montaner i Serra
©
Serra
Enginyer industrial.
Treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima SA el 1924 projectà la coberta de l’estació de França de Barcelona —obra de ferro a doble pòrtic, de 29 m d’alçada i 195 m de longitud, i que cobreix, amb una superfície de 27 367 m 2 , les vies i les andanes fou executada en les installacions de La Maquinista— Treballà posteriorment a la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, on participà en la realització de ponts al canal d’Aragó i Catalunya i en la construcció del funicular a Montserrat, entre d’altres També fou l’introductor de l’ús de l’elasticitat del…
Enric Trènor i Buccelli
Economia
Comerciant.
Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating , i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs guano El seu germà Tomàs Trènor i Buccelli València 1835 — 1914 fou enginyer militar i assolí el grau de capità, però abandonà la carrera i collaborà en les empreses de Josep Campo fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona Frederic Trènor i Buccelli València 1830 — el Cabanyal, València 1897 collaborà en les empreses familiars, fou vicecònsol de Dinamarca i membre…
Vilfredo Pareto
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg italià.
Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i…
Pere Garcia i Fària
Arquitectura
Enginyer de camins i arquitecte, cap del servei de sanejament de l’ajuntament de Barcelona.
És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu nombrosos projectes…
Besiers
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Erau, França, situada vora el canal de Migjorn.
El seu desenvolupament començà al segle XIX, en convertir-se en un mercat i centre vinater, afavorit per la construcció del ferrocarril És alhora, un centre industrial material ferroviari, indústria tèxtil, elèctrica, química i de productes derivats del vi i un lloc d’entroncament de ferrocarrils i carreteres Sobresurt l’església de Sant Nazari, antiga catedral segles XII al XIV, el pont Vell segle XIII sobre l’Orb, i dos interessants museus, el de Belles Arts i el Vieux Biterrois Ciutat galla, situada al territori dels volques tectòsages, fou conquerida pels romans 120 aC i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina