Resultats de la cerca
Es mostren 1215 resultats
fra Bartolomeo della Porta
Pintura
Pintor italià, deixeble de Cosimo Rosselli.
El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael
John Hawkwood
Història
Condottiere anglès dit Giovanni Acuto.
Havent-se distingit a la batalla de Crécy 1346, fou fet cavaller per Eduard III d’Anglaterra Després de l’acord de Brétigny 1360 passà, al càrrec d’un cos de mercenaris, al servei de Pisa contra Florència, després al servei dels Visconti, del papa Gregori XI i finalment de Florència
Lorenzo Monaco
Pintura
Nom amb què és conegut Piero di Giovanni, pintor italià.
Format en la tradició de les escoles sienesa i florentina, el seu estil es caracteritza per un espiritualisme gòtic de línies ondulants i colors vius Pintà miniatures, retaules i quadres d’altar Anunciació 1408-09 Galleria dell’Accademia, Florència i Epifania 1410 i Coronació de la Mare de Déu 1413, aquests dos a la Galleria degli Uffizi de Florència
Iacopo Zucchi
Pintura
Pintor italià.
Fou deixeble de GVasari i collaborador seu en la decoració del Palazzo Vecchio, a Florència L’any 1567 s’establí a Roma, on, al servei del cardenal Ferdinando de Mèdici, executà la decoració dels palaus Firenze 1575 i Ruspoli La seva obra més important és Amor i Psique 1589 Galleria Borghese, Roma, que mostra el trànsit del darrer manierisme cap al realisme naixent d’un sector de la pintura barroca
Bettino Ricasoli
Història
Política
Polític italià.
Gonfanoner de Florència 1847, participà en l’alçament toscà del 1848 El 1859 esdevingué cap del govern de Toscana, que realitzà la unió amb el Piemont, per l’agost del mateix any Substituí Cavour com a primer ministre d’Itàlia 1861-62, càrrec que ocupà novament el 1866 Dimití 1867 en ésser-li rebutjat pel parlament un projecte de llei sobre la separació de l’església i l’estat
Massimo Livi Bacci
Demografia
Demògraf italià.
Professor de demografia a la Universitat de Florència des del 1966, ha estat un personatge dedicat a l’estudi de la demografia històrica, al qual ha dedicat un important nombre d’assaigs, com History of Italian Fertility During the Last Two Centuries 1977 i Storia minima della popolazione del mondo 1989 Entre el 1973 i el 1981 fou secretari general de la International Union for the Scientific Study of Population IUSSP
Pasquale Villari
Historiografia
Política
Historiador i polític italià.
Exiliat a Florència arran d’una revolta liberal 1848, ensenyà a Pisa 1859 i a Florència 1865-1913 Fou diputat 1873-76, senador 1884 i ministre d’instrucció pública1891-92 Com a historiador, són famoses les seves biografies de Savonarola i de Maquiavel, i fou un dels millors coneixedors de la problemàtica social de la Itàlia del sud Scritti sulla questione sociale in Italia , 1902
Antonio Rossellino
Escultura
Escultor italià, deixeble de Desiderio da Settignano i germà de B.Rossellino.
Fou el representant més qualificat de l’anomenada generació dels preciosistes florentins Autor del Sepulcre del cardenal de Portugal 1461, San Miniato al Monte, Florència, la seva obra cabdal, i de busts, relleus i nombroses madones Mare de Déu de la Llet Basílica de Santa Croce, Florència, el seu estil es caracteritzà per la faiçó extremament acurada de les superfícies, amb resultats quasi pictòrics
Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola en un retrat del 1497/1517 realitzat per fra Bartolomeo della Porta
Història
Literatura italiana
Cristianisme
Predicador, escriptor i polític italià.
Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per…
Giulio Caccini
Música
Compositor italià.
Vida Es formà al costat de Giovanni Animuccia a Roma i posteriorment anà a Florència, on, sota el mecenatge dels Mèdici, estudià cant i llaüt amb Scipione della Palla El 1564 començà la seva activitat al servei de la cort del gran duc de Florència com a cantant i instrumentista La fama li arribà al principi per les seves habilitats com a cantant, fet que el dugué a recórrer diverses corts italianes A part d’una curta estada a París, entre el 1604 i el 1605, la major part de la seva carrera professional la passà al servei dels Mèdici Les seves primeres composicions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina