Resultats de la cerca

Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de marbre 1991,…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…

Funcionà al palau del Temple en 1839-63 En formaren part Querol, Llorente, Pasqual Pérez, Altet i Ruate, Miquel Amat, Pérez i Pujol, Ferrer i Matutano, Ciril Amorós, etc Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües 1858, on foren premiats, en català, VBalaguer i TLlorente L’entitat publicà una revista, El Liceo 1841-43, on aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics

Es llicencià en dret a Barcelona 1853 D’idees carlines, en la seva Historia general de España y de sus Indias 1864 atacà els liberals El 1868 fou premiat als jocs florals el seu estudi Lo siti de Girona en l’any 1809 1868 Publicà també Los dioses de Grecia y Roma 1880-81 i un gran nombre de traduccions al castellà Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc S'esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vicepresident de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial 1904, creà el Foment de les Arts i fou alcalde 1923 El 1922 fou mantenidor dels jocs florals de Lo Rat Penat a València

A partir del 1878 organitzà un certamen cada any pel mes de maig sobre temes artístics i sobre la història de Lleida Entre els autors premiats destaquen Lluís Roca i Florejachs, per un treball sobre la seu antiga publicat el 1881, i l’historiador i cronista de la ciutat Josep Pleyan i de Porta, per una monografia sobre Lleida en temps dels àrabs Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895

Fill de Jacint Torres i Reyató Com a poeta participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 De la costa brava , i publicà el volum Llevantines 1923 Traduí al català obres de Byron, Walt Whitman, Edgard A Poe, T Gautier, G Giacosa i Víctor Hugo, entre altres Exercí també com a dibuixant i s’especialitzà en el dibuix a la ploma i en el retrat 

Fou secretari general de Nostra Parla 1918 i professor de l’Escola d’Artesans de València En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural 1923 i 1934 Publicà poemes a Taula de lletres valencianes i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals Autor d’una Gramàtica valenciana 1918, escolar, en què s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola

Començà escrivint en castellà Guanyà nombrosos premis en certàmens literaris i jocs florals, i, la major part de les poesies que escriví, entre les quals A la nostra Verge i La pàtria 1903, es destaquen per la seva religiositat i patriotisme Feu diverses collaboracions a La Illustració Catalana La seva obra ha estat recollida a Antologia dels poetes bisbalencs de la Renaixença 1965 i a Trinidad Aldrich Su obra y su mundo 1968