Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Sant Pere d’Aiguabella (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Manquen notícies documentals d’època medieval per a poder establir si aquesta fou una de les parròquies que formaven part de la vall Stacione i que s’esmenten en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1790, el lloc d’Aiguabella tenia dues cases, i la seva església era sufragània de la Torre de Cabdella L’any 1904 fou agregada a la parròquia de Sant Julià d’Espui La jurisdicció del lloc fou dels Erill fins a la fi de les senyories, al segle XIX
missi dominici
Història
Funcionaris carolingis delegats pel monarca per a vigilar l’administració i el compliment de les lleis civils i eclesiàstiques.
Instituïts per un capitular del 802, formaven diversos grups, integrats per un element eclesiàstic i un de laic generalment un bisbe i un comte, els quals visitaven els comtats, els monestirs i les viles proveïts d’instruccions Com a representants absoluts de l’emperador, els missi dominici jutjaven en darrera instància els afers judicials més greus i controlaven els imposts i els treballs públics Sota Carlemany foren el principal instrument de la centralització imperial, però sota els seus successors perderen importància, i desaparegueren al començament del segle X
l’Albà
Poble
Poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), que s’estén a l’esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus.
El nucli primitiu és anomenat l’ Albà Vell o de Dalt centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà actualment enrunats, és aturonat a 797 m alt i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme Cal Canonjo , Masbarrat , la Caseta, el Corral Rubió i les Destres , els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l’ Albà Nou o de Baix
ayllu
Etnologia
Història
Unitat social i geogràfica característica de la regió andina (Perú i Bolívia), els membres de la qual formaven una comunitat políticament definida.
Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de cada localitat…
Alessandro Moreschi
Música
Castrat italià.
El 1871 començà a estudiar cant amb G Capocci Del 1883 al 1913 fou cantor de la Capella Sixtina i també cantà a la Capella Laterana i a la Capella Giulia En una època en què els castrats formaven ja part del passat, Moreschi gaudí de fama mundial i rebé el sobrenom d' Angelo di Roma El 1900 fou escollit per a cantar en el funeral del rei Humbert I És recordat bàsicament pel fet de ser l’últim castrat conegut i el protagonista dels únics enregistraments que han quedat d’aquest cantants, realitzats en 1902-03
pentiner | pentinera
Oficis manuals
Qui fa o ven pintes.
Els pentiners, per llur escàs nombre, no arribaren a formar gremi propi i s’integraven dins una corporació mixta En general, com a Girona i Perpinyà, formaven part de les confraries de mercers al segle XVII a Perpinyà estaven units amb els barreters a Tortosa amb els torners A València, pentiners i cistellers reberen ordinacions el 1739 Els de Barcelona eren membres de la confraria de julians mercers vells julià com uns dels estaments des del 1478 el 1668 obtingueren noves ordinacions En desfer-se la confraria el 1801, constituïren un petit gremi de quinze persones que redactaren…
tetracord
Música
Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa.
Aquests dos sons del tetracord són els únics fixos, i entremig s’afegeixen les dues notes complementàries Els tetracords poden classificar-se en diatònics, cromàtics i enharmònics És la unitat bàsica en la formació de les escales melòdiques En la música grega clàssica era un grup de quatre cordes o sons que se succeïen per graus conjunts dos tons sencers i un semitò descendent Quan dos tetracords se succeïen, eren anomenats disjunts i no tenien cap nota en comú si eren conjunts formaven l' heptacord , car dues notes, una de cadascun dels tetracords, es fusionaven en una
Club Natació Vilafranca
Natació
Club de natació de Vilafranca del Penedès.
Fundat l’any 1976, nasqué com a escissió d’un grup de nedadors i atletes que formaven part del Club Esportiu Vilafranca, el club precedent de la població El 1980 creà els seus primers equips federats, el 1983 l’escola de natació i el 1988 la secció de triatló Els seus esportistes més destacats han estat els nedadors Anna Morgades, Manel Lago, Jordi Romeu, Anna Ros i el triatleta Jordi Guzmán Fa ús de les installacions municipals del complex aquàtic El 2011 tenia uns 50 socis Rebé la distinció de millor club de Catalunya de la Federació Catalana de Natació 1997
Magnèsia
Geografia històrica
Antiga regió montuosa de Grècia, que comprenia la part oriental de la Tessàlia, vorejant les riberes de la mar Egea, des del riu Peneos fins al golf de Pagases.
Les ciutats principals eren Melibea, Boibe i Pagases Els magnesis , llurs habitants, ja formaven part de l’amfictionia dèlfica al segle VI aC, i foren sotmesos per la dinastia tessàlia de Feres i, més tard, pels macedonis segle IV aC Demetri Poliorcetes fundà la nova ciutat de Demetríada 293 aC, prop de l’antiga Pagases, que fou, durant un segle, una poderosa plaça forta dels macedonis, fins que caigué en poder dels romans 197 aC Sis anys després, els magnesis s’aliaren a la Lliga Etòlia, i el 168 aC passaren a ésser dominats pels romans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina