Resultats de la cerca

S’inicià en l’espeleologia l’any 1967 i posteriorment passà a formar part de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal de Barcelona El 1974 inicià la seva participació amb el Grup d’Exploracions Subterrànies de Barcelona, amb el qual collaborà des de l’any 1980 en l’edició de la revista Sotaterra Ha descobert galeries i cavitats, com les noves galeries a la serra d’Aralar –304 m L’any 2000, juntament amb Robert Ferrer, fundà el grup de fotografia subterrània Flash Black Corb Les seves fotografies han estat publicades en revistes especialitzades i ha publicat…

Feu estudis de química Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957 Treballà per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya Despuntà sobretot en la illustració de llibres temàtics que acompanyaven textos divulgatius de matèries diverses L’art romànic a Catalunya 3 volums, 1973-75, L’art popular a Catalunya 1976, L’Art del Menjar a Catalunya 1977, Ceràmica Popular Catalana 1978, L’Art Gòtic Català 2 volums 1977, 1979, La joguina a Catalunya 1981, El Llibre de les Bèsties 1983, Això és Catalunya 1989,…

El 1946 adquirí la seva primera càmera i s’inicià en la fotografia Contactà amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart El 1955 presentà la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona, i adoptà una actitud crítica enfront dels salons fotogràfics Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, dirigí la creativitat de l’agència Tiempo i el 1961 creà amb la seva dona Karin Leiz l’Studio Pomés de fotografia Tant en aquest camp com en el de la publicitat aconseguí una gran projecció gràcies a un esperit…

El seu màxim apropament a la Terra es produí el 5 de gener de 2005 Assolí una lluminositat màxima corresponent a una magnitud de 4, amb la qual cosa arribà a ésser visible sense necessitat de cap instrument òptic

Fou descobert per Laques i Lecacheux el 1980 Té un diàmetre de 33 km i orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 377400 km

Dirigida per Carme Karr , defensà bàsicament un programa de culturització de les dones publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals amb peces de Carme Karr, Lluïsa Casagemas, José Antonio de Donostia, etc Hi collaboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Cañellas i Isabel Serra, entre altres

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i comentaris…

Practicà el tennis al començament dels anys vuitanta, època en què s’aficionà a la fotografia El 1982 començà a publicar en revistes especialitzades com Intertenis , Tenis Español i Supertenis El 1985 inicià les seves collaboracions a Mundo Deportivo i el 1990, centrà la seva activitat fotogràfica en els partits i entrenaments del primer equip del Futbol Club Barcelona El 1991 començà a collaborar a La Vanguardia i El Periódico , i a partir del 1998 s’integrà en la plantilla de fotògrafs d’aquest darrer diari Cobrí quatre Jocs Olímpics 1992, 1996, 2000, 2004, tres Copes del Món…

Es dedicà a la fotografia els darrers anys de la seva vida els primers treballs daten del 1864, durant una temporada de residència a l’illa de Wight i sempre amb un afany purament recreatiu Retratà les seves amistats i realitzà composicions amb grups de personatges Malgrat que es tracta d’obres no gaire reeixides tècnicament, són testimonis molt representatius de l’estètica decadentista i prerafaelita aplicada a la fotografia

El 1914 construí, al servei de la firma Leitz, una càmera experimental que feia servir com a material verge la pellícula cinematogràfica perforada i obtenia negatius de doble grandària de la del fotograma de cinema Així creà la càmera Leica , que en el format de 24 × 36 mm marcà l’estètica de la fotografia en el període d’entreguerres L’any 1979 fou creat el premi internacional de fotografia Oskar Barnack