Resultats de la cerca

Segons que es desenvolupin a partir de dos fulls embrionaris o tres, es divideixen en diploblàstics i triploblàstics

Les erugues són àpodes i minadores de fulles

Hom pot situar els antecedents d’aquesta ciència en la morfologia social de Durkheim, però el terme fou introduït el 1921 per Robert Park seguint el desenvolupament de la ciència ecològica general, amb el qual mantingué una estreta dependència en els seus escrits i els de l’Escola de Chicago La continuació d’aquesta dependència feu que l’interès només se centrés en la distribució espacial dels homes i que els estudis d’ecologia humana decaiguessin cap als anys quaranta Al cap d’una dècada, fou novament formulada per James Alfred Quinn i Amos Hawley, que posaren l’èmfasi sobre els aspectes…

Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural La…

S'orienta a investigar el disseny de grans estructures supramoleculars a partir de molècules petites que posseeixen estructura i grups funcionals que les doten d’una tendència espontània a organitzar-se L’estabilitat d’aquestes estructures s’explica per la formació de ponts d’hidrogen o per la coordinació de metalls entre els seus fragments d’origen Les estructures supramoleculars estabilitzades per creació de ponts d’hidrogen es formen perquè hi ha components moleculars amb centres donadors que en reconeixen d’altres amb centres acceptors i s’hi enllacen Són d’interès dins de la…

En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona…

El sistema de ciutats és configurat per una sèrie de nuclis urbans interrelacionats en un territori, entre els quals es produeixen una seguit de fluxos de persones, de mercaderies, etc bàsics per al funcionament del sistema Dins d’aquest hi ha un pol d’atracció principal respecte les altres ciutats que és el lloc central