Resultats de la cerca
Es mostren 2305 resultats
tectibranquis
Zoologia
Ordre de gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis caracteritzat pel fet de tenir les brànquies situades al costat dret de la cavitat paleal i ésser proveït sempre de closca, externa o bé recoberta pel mantell.
Bé que la majoria són bentònics, n'hi ha de pelàgics Inclou nombroses espècies, entre les quals destaquen les dels gèneres Aplysia , amb APunctata llebre de mar, Pleurobranchus , amb Pmembranaceus , i Berthella , amb Baunantaca
icneumònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters amb el cos llarg i esvelt (d’uns 5 a 20 mm), acabat en un fibló més llarg que aquell, antenes llargues, filiformes o acabades en maça, cap arrodonit i tòrax allargat.
En les femelles, el fibló és emprat també com a oviscapte per a collocar els ous dins un forat que fan a l’escorça dels arbres Inclou molts gèneres, amb més de 30000 espècies
histrícids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, caracteritzats pel fet de tenir el cos recobert de pues afilades i llargues que empren com a mètode de defensa.
Les potes són curtes, amb les ungles molt fortes Inclou els gèneres Hystrix amb l’espècie H cristata o porc espí, Atherurus i Trichys Habiten a Europa, a Àsia i a l’Àfrica septentrional
perítrics
Protistologia
Subclasse de protozous de la classe dels ciliats que inclou espècies que només tenen cilis al camp peristomàtic i amb el nucli en forma de ferradura.
Viuen lliures o sèssils sobre plantes i animals aquàtics, on poden també formar colònies alguns són paràsits La zona ciliar adoral forma una espiral dextrogira o levogira Els gèneres més coneguts són Vorticella i Trichodina
apariat
Literatura
Grup de dos versos que rimen entre ells: Bella ciutat de marbre del món exterior, / esdevinguda aurífica dins un esguard d’amor
(Guerau de Liost).
Dins la literatura catalana, assenyaladament la clàssica, l’apariat ha aconseguit una difusió remarcable, tant culta com popular, fins a donar peu a diverses formes i gèneres amb personalitat pròpia rodolí, auca, nova rimada, codolada
oxiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes que són de dimensions petites, tenen els llavis atrofiats, l’esòfag té bulb terminal amb vàlvules i presenten les espícules reduïdes.
La cutícula és molt prima, i tenen atròfia d’òrgans a causa de llur vida parasitària Inclou 135 gèneres, repartits entre les famílies dels oxiúrids parasiten vertebrats, telastomàtids parasiten artròpodes sapròfags i rigonemàtids parasiten miriàpodes diplòpodes
uranoscòpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes de dimensions mitjanes, amb el cap gros i cúbic, la boca tallada obliquament i oberta, per tant, cap amunt, els ulls totalment dorsals, amb dues aletes dorsals pelvianes en posició jugular i la caudal no escotada, l’opercle proveït de fortes i agudes espines, que comuniquen amb glàndules verinoses capaces de produir doloroses ferides —àdhuc la mort a l’home—, i òrgans elèctrics darrere els ulls, que poden emetre descàrregues de fins a 50 volts.
Inclou pocs gèneres, amb 25 espècies, entre les quals destaquen Astrocopus i Uranoscopus , de les mars tropicals o temperades i de vida bentònica L’espècie Uscaber , la rata, és comuna a aigües marines dels Països Catalans
sírfids
Eristalis tenax
Cheryl Moorehead (CC BY 2.0)
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla mitjana o grossa, de coloració fosca, però alguns, com els eristalis, de coloracions brillants (molt semblants a les abelles), potes marxadores i, alguns, saltadores.
S'alimenten sobretot de líquids ensucrats nèctar de les flors i aigua, però hi ha espècies de règim sapròfag, fitòfag, simbiont amb formigues i depredador Els gèneres Eristalis, Volucella i Syrphus són abundants als Països Catalans
terebèl·lids
Helmintologia
Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris amb el cos amb segments desiguals, protostomi indiferenciat i proveït d’un plomall de tentacles filamentosos, i amb brànquies, si en tenen, filiformes o arborescents.
Viuen en tubs mucosos o membranosos, de forma irregular i incrustats de diverses matèries Inclou diversos gèneres amb nombroses espècies, entre els quals destaquen Terebella, Amphitrite, Polymnia i Lanice , comuns a les mars dels Països Catalans
lemúrids
lemúrids Indri indri
Madagascar Lemurs Atlas (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Família de lemuriformes del grup dels lemuroïdeus de petita grandària, de 12-14 cm de llargada, musell allargat i semblant al dels gossos, potes curtes, cua llarga i molt espessa, ulls grossos i arrodonits i pelatge dens i llanós.
De cos àgil, són frugívors i omnívors i tenen costums arborícoles Inclou nou gèneres, distribuïts en 20 espècies que habiten a Madagascar, entre les quals es destaquen el maqui o lèmur , l’ indri i el quirogali